Arxiu d'etiquetes: Ontinyent

Galiana i Cervera, Lluís

2 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)

Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.

Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.

Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.

Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.

Fortea, Manuel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)

Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.

Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.

Fontinyent

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida)

Suposat antic nom de la ciutat d’Ontinyent.

Ferrero i Donat, Joan Carles

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )

Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).

Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.

El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.

Falcó i Torró, Josep

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 març 1840 – Madrid, 1898)

Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid.

Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata moruna).

Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.

Conca i Alcaraz, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 juny 1746 – València, 12 abril 1820)

Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67).

En produir-se l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l’orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau.

Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d’Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805).

Fou membre, entre altres, de l’Accademia Fiorentina i l’Accademia dei Georgofili.

Capuç i Calbet, Lleonard Juli

7 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)

Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.

Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).

Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).

Capuç -escultors-

3 Respostes

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

Calvo i Domènech, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 22 maig 1892 – Madrid, 6 març 1962)

Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud.

Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).

Bodí i Queralt, Miquel Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1582/83 – Villena, Alt Vinalopó, 1636)

Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola.

Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum.