Arxiu d'etiquetes: Ontinyent

Conca i Alcaraz, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 juny 1746 – València, 12 abril 1820)

Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67).

En produir-se l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l’orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau.

Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d’Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805).

Fou membre, entre altres, de l’Accademia Fiorentina i l’Accademia dei Georgofili.

Capuç i Calbet, Lleonard Juli

7 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)

Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.

Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).

Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).

Capuç -escultors-

3 Respostes

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

Calvo i Domènech, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 22 maig 1892 – Madrid, 6 març 1962)

Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud.

Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).

Bodí i Queralt, Miquel Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1582/83 – Villena, Alt Vinalopó, 1636)

Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola.

Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum.

Bernabeu i Auban, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1954 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica.

Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l’edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).

Asensi i Martín, Miquel

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria, 1879 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 24 maig 1945)

Compositor. Fou director de l’Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d’Ontinyent.

Autor d’obres corals populars, com Cançons d’alegria i Cançons per al poble, d’obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.