Arxiu d'etiquetes: Olot (morts a)

Estorch i Siqués, Pau

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 novembre 1805 – 21 juliol 1871)

Metge i escriptor. Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.

Seguidor del grup d’iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua.

Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857).

Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

Estorch i Siqués, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)

Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau.

El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d’alcalde d’Olot.

Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català ‘sicut sonat’.

Domenge i Antiga, Melcior

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 10 maig 1871 – 23 octubre 1939)

Pintor i pessebrista. Adscrit a l’escola paisatgística d’Olot. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina i després a la de Barcelona, pensionat per la Diputació de Girona.

domenge_antiga

Fou deixeble predilecte de Joaquim Vayreda, amb qui treballà durant molts anys, fins al punt de preparar-li els paisatges, als quals Vayreda donava els últims tocs.

El seu estil, però, es distingí del del mestre pels seus contrallums, els esfumats i els colors sòlids.

Conreà també l’escultura, i modelà figures de pessebre.

Déu i Ros, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1835 – 6 desembre 1919)

Polític republicà. Organitzà el Partit Republicà Federal a Olot i comarca; arran de la Revolució del 1868 fou alcalde d’Olot, i organitzà el cos de Voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya.

Quan es produí la insurrecció republicana federal del 1869 pretengué d’ocupar Olot i, en no aconseguir-ho, hagué d’exiliar-se a França. Tornà a l’alcaldia en proclamar-se la I República (1873).

Anticlerical actiu, convertí l’església de Sant Esteve, d’Olot, en caserna i presó. S’encarregà directament del comandament dels Guies Federals de l’Alta Muntanya i resistí, victoriosament, els atacs del general carlí Francesc Savalls pel desembre de 1873.

Després del cop d’estat del general Manuel Pavía (febrer 1874), dimití i es traslladà a Barcelona; aviat, però, tornà amb les tropes del general Martínez Campos per tal de combatre de nou els carlins i Savalls (gener-febrer 1875).

Danés i Torras, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1891 – 25 octubre 1955)

Arquitecte. Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts (1915) i el pont romànic de Besalú (1917).

Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular… Notes referents a masies de… Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac (1919), Antigüetats de Tona (1932), Els costums d’En Santacília (1936), i plans i mapes de la Garrotxa.

Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura (1929).

Danés i Torras, Joaquim

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1888 – 11 febrer 1960)

Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d’Olot. També fou director de l’hospital olotí de Sant Jaume.

Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d’investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d’un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L’epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d’Olot i El llibre d’Olot.

Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d’Olot.

Cuéllar i Bassols, Alexandre

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 18 setembre 1913 – 2 gener 2006)

Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca.

És autor d’una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965).

Congost i Pla, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 3 desembre 1913 – 24 abril 2012)

Poeta i impressor. Ha publicat el relat La facècia (1960) i és autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, així com de traduccions d’E. A. Poe i de J. Anouilh. Els texts del seu muntatge audiovisual Olot dins la mà tingueren àmplia difusió per Catalunya.

El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos.

Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells, en els Jocs Florals de Xile del 1962.

Claret i Vallès, Joaquim

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)

Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.

A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.

Casulà i Vilanova, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1918 – 17 agost 1997)

Editor. El 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català.

Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; ha muntat l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.

Fou el cronista oficial de la ciutat d’Olot.