Arxiu d'etiquetes: nobles

Cardona, Bernat de -varis-

7 Respostes

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – abans 1086)  Noble. Fill del vescomte Ramon Folc I de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se’n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1102)  Cavaller. Fill d’un Bremond i germà d’un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L’heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d’aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l’homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  (o Bernat Folc)  Noble. Fill del vescomte Guillem I de Cardona i de la seva segona muller, Agnès o Anna Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d’un Pere de Puiggener.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills d’Arnau de Cardona que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Guillem.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l’antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera.

Cardona, Berenguer de -varis-

6 Respostes

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d’Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l’homònim que figura com a canonge d’Urgell el 1131.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era fill d’Arnau de Cardona que testà el 1214. N’era l’hereu principal. En data anterior s’havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l’heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d’Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1274.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l’homònim que figura com a porter de Jaume II el Just el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II de Cardona, i d’un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Cardona, Arnau de -varis-

7 Respostes

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d’Ermengarda.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem I. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d’un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l’homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem I. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

Cardona, Anton de -varis-

6 Respostes

Anton de Cardona  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d’Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d’Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s’equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II de Catalunya. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s’hi estatjà l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

Anton de Cardona  (Sicília, segle XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona i de Villena, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (vers 1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

Anton de Cardona  (Itàlia ?, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d’Hongria.

Canet, Ramon de

4 Respostes

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l’illa fou envaïda per Pere III el Cerimoniós. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d’allí, a les seves terres rosselloneses.

Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip (III) de Castre i de Saluzzo, s’avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III.

De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l’armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d’hostilitats.

Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l’incorporà a l’exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d’annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori.

A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d’Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canet, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet.

Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d’Armanyac (1389-90). Durant l’interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I el Caçador per la força.

Participà en l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra Ferran I d’Antequera (1413).

Campo Sagrado, marquès de *

Deixa un comentari

Veure> Francisco Bernaldo de Quirós Mariño (militar i noble asturià, 1760-1835).

Caldora, Giacomo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, vers 1370 – Circello, Campània, Itàlia, 1439)

Militar i duc de Bari. Lluità contra Alfons IV de Catalunya i a favor de la lliga pro-angevina (1424-28) encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols.

Morta aquesta (1436), lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç.

Sovint fingí, en veure’s amenaçat, que volia canviar de bàndol. El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona.

Fou el pare d’Antonio Caldora (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura.

Cabrera -varis bio-

8 Respostes

Alamanda de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.

Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).

Bernat de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.

Feliu de Cabrera  (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747)  Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.

Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).

Gueraua de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.

Ramon de Cabrera  (Catalunya, segle XIII – 1298)  Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.

Roderic de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.