Arxiu d'etiquetes: nobles

Cardona i de Villena, Pere de

10 Respostes

(Sicília, Itàlia, vers 1410 – vers 1450)

Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols. Fill gran d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília.

Serví Alfons IV de Catalunya a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450.

Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie -feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia– i el feu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso.

Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446.

El succeí el seu fill Artau de Cardona i de Ventimiglia.

Cardona i de Ventimiglia, Artau de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1478)

Comte de Collessano i marquès de Padula. Gran canceller de Sicília. Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena.

Addicte incondicional de Joan II de Catalunya, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest del príncep Carles de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà (1472). Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà (1471-72) -assistí a la rendició de Barcelona a Joan II- i del Rosselló (1473-75).

Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília (1472), i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília (1475).

Cardona i de Requesens, Joan de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Baró de Sant Boi i capità de galeres de Sicília. Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez.

Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba (1560) i de Malta (1565) i, sobretot, a Lepant (1572), on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda. Participà en la lluita contra els moriscs de Granada (1569-70).

Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli.

Cardona i de Pinós, Ramon-Amat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)

Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries.

Participà en l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d’Esglésies.

Fou el pare de l’almirall Ramon de Cardona.

Cardona, Ferran de *

Deixa un comentari

Veure> Ferran I de Cardona i Enríquez (duc de Cardona i marquès de Pallars, 1469-1543).

Cardona, Ramon Folc II de

11 Respostes

(Catalunya, 1110 – 1150)

Noble. Fill de Bernat Amat de Claramunt (1151) i d’Almodis.

Es casà amb Guillema de Melgar i foren pares de Ramon Folc III de Cardona, el qual heretà el vescomtat de Cardona directament del seu avi.

Cardona, Ramon de -varis-

1 Resposta

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle X – segle XI)  Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.

Ramon de Cardona  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.

Cardona, Pere de -varis-

3 Respostes

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XII – abans 1175)  Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.

Pere de Cardona  (Catalunya ?, segle XIII)  Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.

Pere de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Cardona, Miquel de -varis-

3 Respostes

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fill d’Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls.

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes.

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XVII – 1652)  Noble. Heretà la baronia de Sant Mori del seu cosí llunyà Galceran. Era fill de Jaume de Cardona. Es casà amb Elisabet de Sentmenat. Fill seu era Jaume, hereu de la baronia.

Cardona, Lluís de -varis-

1 Resposta

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d’un privilegi atorgat per aquest a la vila.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d’or.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1593)  Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d’Ança. Fill seu era Joan, que l’heretà.

Lluís de Cardona  (Lucena, Andalusia, segle XVI – Catalunya, 1596)  Fill gran de la duquessa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric d’Aragó Folc de Cardona. Sembla que visqué poc a Catalunya.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1574)  Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n’heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton de Cardona, duc de Sessa.

Lluís de Cardona  (Catalunya, s XVII)  Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.