(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l’homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II el Just.
Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons en 1323-24.
Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.
(Rosselló, segle XIII)
Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (I) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n’era absent, per haver acompanyat a París l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l’infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l’infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat.
Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l’esdeveniment.
El 1279, com d’altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d’homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.
(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)
Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.
El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.
Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.
Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).
Veure> Gausfred de Cabrera (primer senyor de Cabrera).
(Rosselló, segle XIV)
Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.
El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.
Veure> Cosme de Vila-rasa (noble valencià dels segles XV i XVI).
(Illes Balears, segle XIX – 27 novembre 1825)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda.
A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella.
Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-.
Fou el pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs (Illes Balears, segle XIX) Diputat de Mallorca (1848).
Lleonard Burguès-Safortesa (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa (Illes Balears, segle XVII – 1713) Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga (Illes Balears, 1720 – 1772) Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
(Illes Balears, segle XVII)
Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica.
La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del segle XVI, sense oblidar els models tradicionals.
(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.
El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.
Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.
