Arxiu d'etiquetes: nobles

Cardona i Fajardo, Alfons de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – 1543)

Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.

La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.

Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:

Joan de Cardona i Roís de Liori  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:

Felip de Cardona i de Borja  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:

Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664)  Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:

Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699)  Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.

Caramany, Guillem de -vescomte Rodés-

1 Resposta

(Rosselló, segle XV – segle XVI)

Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França.

Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II el Catòlic, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment.

Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials.

Canet, Ramon (II) de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d’Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca.

El 1302 era un dels signants de l’acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya.

Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc VI de Cardona.

Canet, Ramon (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.

Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.

El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.

El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.

Canet, Guillem (II) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l’homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II el Just.

Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons en 1323-24.

Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.

Canet, Guillem (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (I) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n’era absent, per haver acompanyat a París l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l’infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l’infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat.

Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l’esdeveniment.

El 1279, com d’altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d’homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.

Campo i Pérez, Josep

5 Respostes

(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)

Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.

El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.

Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.

Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).

Cabrera, Jofre de *

Deixa un comentari

Veure> Gausfred de Cabrera  (primer senyor de Cabrera).

Cabrenç, Guillem Galceran de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIV)

Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.

El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.

Cabanyelles i Gallac, Cosme de *

Deixa un comentari

Veure> Cosme de Vila-rasa  (noble valencià dels segles XV i XVI).