(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?, segle XIV)
Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant part del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló.
Aquest contingent seria delmat a la batalla dels Aidu di Turdu.
(Sicília, Itàlia, vers 1412 – 1452)
Primer comte de Reggio. Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena. Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà (1435). Més tard es distingí a la batalla de Sessano (1444).
Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa. Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília (1451-52). El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta.
Lleonard de Sorts li dedicà una llarga composició elogiosa.
(Sicília, Itàlia, segle XV – Bicocca, Llombardia, 1522)
Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478). Després d’haver militar al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II el Catòlic estrateg de Messina, gran conestable de Sicília (1497) i gran almirall de Sicília (1506).
El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada i de Cardona a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei (1516) esdevingué el cap de la revolta contra el virrei. Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant.
Carles I el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort. Tornà a Sicília a precs dels sicilians. Mori a la batalla de Bicocca, prop de Milà, en la guerra entre Carles I i Francesc I de França.
El seu fill Artau de Cardona i de Gonzaga fou confirmat, a la seva mort, en els càrrecs d’almirall i de conestable.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1547)
Comte de Reggio i baró de Chiusa, a qui el rei Carles I erigí en comtat (1535) i féu marquès de Giuliana, baronia que havia comprat als Tagliavia el 1530.
Era membre de la branca dels comtes de Chiusa, extingida a la darreria del segle XVI.
(País Valencià, vers 1405 – vers 1470)
(dit el Navarrès) Senyor de Guadalest. Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia. Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina Baixa.
El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, néta del rei Carles II de Navarra per la seva filla natural Joana de Navarra. El 1424 seguí el rei Alfons IV el Magnànim a Nàpols.
Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan de Cardona i de Navarra, amb qui el 1476 pledejà a València. Hug era partidari de Joan II el Sense Fe.
(País Valencià, segle XVI – 1543)
Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.
La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.
Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:
Joan de Cardona i Roís de Liori (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:
Felip de Cardona i de Borja (País Valencià, segle XVI) Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:
Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664) Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:
Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699) Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.
(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França.
Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II el Catòlic, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment.
Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d’Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca.
El 1302 era un dels signants de l’acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya.
Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
(Rosselló, segle XIII)
Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.
Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.
El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.
El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.
