(País Valencià)
Títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València Rafael Vasco y Vargas.
Conquista, comte de la *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Condé, príncep de *
Veure> Lluís II de Borbó-Condé (noble i militar francès, 1621-86).
Colomina i Arquer, Josep
(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
Coloma i de Cardona, Joan de
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)
Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.
Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).
Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).
Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.
Coloma, Joan de
(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)
Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).
Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.
Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.
Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.
Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-
Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413) Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.
Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera (País Valencià, segle XV – 1459) (dit també Pere de Riu-sec) Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.
Centelles-Calataiud, Pere Sanxis de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Guillem Ramon (I) de Centelles.
Heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s’extingí a mitjan segle XVI i a la qual pertangué:
Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde (País Valencià, segle XV ?) Noble que pertangué a la branca de Gagliano i Pedralba.
Centelles i de Ventimiglia, Antoni de
(Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?)
Marquès de Crotone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera i de Constanza de Ventimiglia.
Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria. El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Pitiers.
Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner i fou desposseït dels seus béns (1445). De temperament rebel i bel·licós, un cop perdonat lluità contra els pobles veïns, i fou processat i empresonat al castell de Nàpols (1455-59).
En ésser alliberat, prengué part en la rebel·lió contra Ferran I d’Antequera, fill i successor d’Alfons IV el Magnànim, reuní els seus addictes, promogué una important revolta de camperols a Calàbria i recuperà els seus dominis. La intervenció conciliadora de Joan II de Catalunya aconseguí la pau entre ell i el rei de Nàpols, així com el reconeixement reial dels seus títols.
Novament es revoltà, d’acord amb els partidaris dels Anjou, però fou fet presoner el 1465. Els seus béns foren confiscats i atorgats a Pere de Cardona i de Villena.
Antoni de Centelles és conegut també amb el nom italianitzant d’Antonio Centeglia i amb el d’Antoni de Ventimiglia.
Fou el pare de:
Antoni de Centelles i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XV) Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble.
Enric de Centelles i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XV) Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília.
Centelles i de Montcada, Gaspar de
(Oliva, Safor, segle XVI – València, 17 setembre 1564)
Noble. Fill d’un Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno.
El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel de Centelles i de Montcada, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559.
Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l’any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 1567.
Centelles, Ramon de -varis-
Ramon de Centelles (Catalunya, segle XII) Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).
Ramon de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova.
