Arxiu d'etiquetes: nobles

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Costa i Rada, Dídac Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1691)

Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659.

A les seves obres s’ocupà preferentment de qüestions de dret foral.

Cortsaví, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I.

El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (III) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé.

El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya i Jaume II de Mallorca.

El 1302 assistí a Girona a l’homenatge prestat per l’infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya.

Corella, Miquel Roís de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.

El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.

Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.

Conquista, comte de la *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València Rafael Vasco y Vargas.

Condé, príncep de *

Deixa un comentari

Veure> Lluís II de Borbó-Condé  (noble i militar francès, 1621-86).

Colomina i Arquer, Josep

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)

Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.

Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.

El títol passà als Botella.

Coloma i de Cardona, Joan de

4 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)

Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.

Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).

Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).

Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.

Coloma, Joan de

1 Resposta

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-

2 Respostes

Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413)  Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.

Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XV – 1459)  (dit també Pere de Riu-sec)  Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.