(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)
Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.
És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).
El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834) Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).
(Madrid, 1590 – València, 1666)
Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).
En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.
Veure> Bernat de Peratallada (noble i almirall català, vers 1250-vers 1325).
Veure> Antoni de Centelles i de Ventimiglia (noble sicilià, 1415-70).
(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)
Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.
Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).
(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)
Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.
El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1691)
Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659.
A les seves obres s’ocupà preferentment de qüestions de dret foral.
(Catalunya Nord, segle XIII – segle XIV)
Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I.
El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (III) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé.
El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya i Jaume II de Mallorca.
El 1302 assistí a Girona a l’homenatge prestat per l’infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya.
(País Valencià, segle XV)
Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.
El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.
Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.
