Arxiu d'etiquetes: nobles

Castellví i Maçana, Galceran de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví.

Fundador de la línia troncal de Carlet. Fou el pare de:

Joan de Castellví i Mercader  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Castellar. Fou l’iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Fou l’avi de:

Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Tingué una destacada intervenció en la batalla de l’illa Terceira (1581). El seu quadrinét fou:

Tomàs de Castellví i Adell  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. El seu renebot fou:

Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu  (País Valencià, segle XVIII)  Cinquè comte de Castellar. Heretà del seu oncle matern el comtat de la Vilanova i les baronies de Torres Torres i de Manuel. Fou el pare d’Antoni Benet de Castellví i Duran.

Castellví i Boter, Pere de

6 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV – segle XVI)

Vescomte de Sanluri. Hereu testamentari dels germans Perot i Lluís de Castellví. Fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent fou:

Artau de Castellví i d’Alagó  (Sardenya, Itàlia, segle XVI)  Vescomte de Sanluri. Fou creat comte de Làcon el 1561. El seu fill i successor fou:

Jaume de Castellví i de Castellví  (Sardenya, Itàlia, segle XVI – segle XVII)  Comte de Làcon. Fou el primer marquès de Làcon el 1605. Els seus fills foren:

Castellví Coloma d’Alagó i Borja, Josep de

4 Respostes

(València, 20 desembre 1653 – Madrid, març 1722)

Noble, escriptor i erudit. Primer marquès de Vilatorques (1680). Fill de Basili de Castellví i de Ponç. Fou menino de Carles II.

Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler -ex-frare augustinià- Pere Antoni Ribera, dit el Frare, i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà (juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València) i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe. Fou lloctinent de Mallorca (1691-98) i membre del Consell d’Aragó.

Aplegà a València una biblioteca de més de 7.000 volums, mapes i esferes; solien reunir-s’hi Tomàs Vicent Tosca, Manuel Martí, Joan Baptista Corachán, Josep Manuel Minyana i Baltasar Íñigo. Ajudà Josep Rodrigues en la confecció de la seva Biblioteca valentina.

Publicà una Recopilación de los elogios fúnebres que se escribieron en la Academia de Valencia (1681), i deixà inèdits, en castellà, uns quants catàlegs dels governadors de València i de Mallorca, uns quants tractats de comèdies i en contra dels judaïtzants i algunes traduccions literàries del francès, a més de diverses poesies.

Castellví, Perot de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II el Sense Fe a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos.

Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Lluís de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II el Sense Fe, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l’arribada dels auxilis que duia l’infant Ferran.

Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellrosselló, Robert de

Deixa un comentari

(Castellrosselló, Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229).

Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València.

El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis.

Castellrosselló, Ramon de

2 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor de Castellrosselló. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la majoria dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça d’una croada contra els càtars, el rei Pere I el Catòlic publicà algunes mesures de contenció de l’heretgia i disposà una sèrie de precaucions, entre les quals figura l’autorització a Ramon de Castellrosselló perquè aquest emprengués obres de fortificació extraordinàries als seus dominis.

Aquest és possiblement l’homònim que, en 1223-24, combaté a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a les lluites civils entre aquest i els Montcada, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Un Ramon de Castellrosselló apareix lligat a la tràgica fi, probablement llegendària, del trobador Guillem de Cabestany.

Castellroselló, Guillem de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XII)

Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona quan aquest manllevà un préstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller.

Castellnou, Dalmau (II) de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II el Just, del rei Sanç I de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s’oposaven a la regència de l’infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III de Mallorca i que pretenien donar-la al comte de Foix.

Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l’autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució.

Castellbell, marquès de *

Deixa un comentari

Nom amb el qual també és conegut Josep d’Amat i de Planella  (noble filipista català, 1670-1715).