Arxiu d'etiquetes: nobles

Boixadors, Ramon de -segle XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Boixadors. Germà de Berenguer.

Ramon Berenguer IV de Barcelona li encomanà Tarrés per repoblar i defensar la zona de les Garrigues (1149), i Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat, li donà terres a Riu de Pruners i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el terme de Fulleda (Garrigues).

Es féu monjo de Poblet el 1182 i fou succeït pel seu fill:

Ramon de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Prengué part en una expedició contra València comandada per Ermengol VII d’Urgell (1184).

Boixadors, Joan de -segle XVI-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Noble. El 1531 destacà a Hongria, en lluita contra els turcs.

El 1544, amb el vescomte de Rocabertí i altres prohoms i eclesiàstics, sufragà les despeses de l’església de Betlem de Barcelona.

Aquest personatge pot ésser l’homònim que, des del 1569, es distingí entre els protestataris contra l’import dit de l'”excusado”, del qual aconseguiria salvar-se el Principat.

Boixadors, Bernat de -segle XVII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Comte de Savallà. El 1640 la Generalitat el nomenà primer comandant suprem a la frontera de Tortosa.

Intentà frenar la marxa de l’exèrcit del marquès de los Vélez, que sortia de Tortosa. Instal·là el seu quarter general a l’Hospitalet de l’Infant, d’on hagué de retirar-se, davant l’avanç enemic i després d’un combat, l’11 de desembre de 1640.

Aplicà un pla d’establiment de petites guarnicions de contenció, que obligà l’enemic a disputar alguns encontres importants i a allargar bastant el temps esmerçat per arribar a Barcelona.

Així fou possible que a la capital i als seus voltants hom fes una mobilització que permetria de disputar victoriosament la batalla de Montjuïc, el dia 26 de gener de 1641. Aleshores ja havia pres el comandament superior el diputat militar Francesc de Tamarit.

La gestió de Bernat fou en tot cas, sota una aparença potser poc brillant a causa de la situació crítica i de la manca de forces, però del màxim rendiment possible dins les circumstàncies.

Boixadors -llinatge-

7 Respostes

(Boixadors, Anoia, segle XII – segle XVIII)

Família noble de l’estament militar de Catalunya. Probablement originària del castell de Boixadors.

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XII) i Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Senyor del castell de Boixadors (1124). Rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida (1149). .

Bigó I de Tolosa

1 Resposta

(França, segle VIII – 816)

Noble franc. Comte de Tolosa (806-14) i de París (814-16).

Gendre de Carlemany i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, participà en la conquesta de Barcelona (801), i en portà la nova a Carlemany.

Cal atribuir-li la reconquesta del Pallars i de Ribagorça. Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça.

Besora, Ramon Galceran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Noble. Residí a Sardenya.

El 1470 fou un dels senyors catalans que secundaren la primera rebel·lió del sard Lleonard Alagó, però després s’adherí a la concòrdia de 1472 que resolgué de moment el conflicte, i tornà a Catalunya.

El 1473 formava part de les forces amb què Joan II el Sense Fe entrà a Perpinyà. Hi patí el setge francès que s’aixecà amb l’arribada de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

Besora, Gombau I de

15 Respostes

(Catalunya, 992 – després 1050)

Noble. Fill d’Ermemir de Besora i germà d’Emma-Ingilberga i d’Oliba. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.

Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya.

Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla de Besora, l’hereva, la qual es casà amb Mir Geribert d’Olèrdola, i hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare; Ermengarda i Ermessenda de Besora.

Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau II de Besora  (Catalunya, segle X – 1050), fill de Guisla.

Besora -llinatge-

4 Respostes

(Santa Maria de Besora, Osona, segle XIII – segle XIV)

Família de vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer conegut és Ermemir de Besora.

El llinatge s’extingí el segle XIV, i l’herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.

Bernat Ató IV de Besiers

4 Respostes

(França, segle XI – 1129)

Vescomte de Besiers (1101-29). Vers el 1083 ocupà Carcassona, sufocà els avalots posteriors a la mort de Ramon Berenguer II “Cap d’estopes“, i aconseguí de Mafalda, el lliurament del comtat juntament amb la tutoria de Ramon Berenguer III.

Des del 1085, però, es titulà vescomte de Carcassona. En reclamar aquest la devolució del comtat (1096), Bernat Ató s’hi negà i fèu fracassar un setge de la ciutat el 1097. Se n’anà a la croada (1101-05) i, en tornar, hagué de reprimir una revolta dels habitants de Carcassona (1107).

El 1112 arribà a un acord amb Ramon Berenguer III, pel qual era reconeguda la sobirania nominal del comte sobre Carcassona, que fou cedida en féu a Bernat Ató.

Una altra revolta (1120) l’obligà a abandonar la ciutat, però la recuperà el 1124.

Bernat -noble, s. XI-

2 Respostes

(Catalunya, s XI – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)

Noble. Fill de Mir Geribert i de Guisla. Fou hereu del castell de Port.

Ajudà el seu pare vers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Fetes les paus (1059), Mir Geribert aparellà una nau contra el castell de Móra d’Ebre, i Bernat l’acompanyà. L’expedició fou desfeta pels sarraïns, i pare i fill hi moriren.