(Barcelona, 1901 – 1984)
Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.
El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – juliol 1980)
Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez.
A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat.
Sota la direcció artística de Josep Grau i Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l’escola catalana de tapisseria.
Actualment és la seu del Museu del Tapís Contemporani.
(Barcelona, 1917 – )
Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967.
Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda (Barcelona).
Té registrades les marques “Sansón” i “Lacsón”, i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.
(Barcelona, 1967 – 2003)
(ACESA) Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km).
El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista.
L’any 2003 formà part d’Abertis.
Enllaç web: Autopistes
(Barcelona, 1863 – )
(EIC) Entitat privada. Fundada per vetllar pels interessos professionals dels enginyers industrials de Barcelona.
El 1866 edità el primer número d’un butlletí. El 1899 s’incorporà a l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales, d’àmbit estatal. Després de gaudir d’un període efectiu d’autonomia (del 1931 al 1939), va tornar a formar part de l’Asociación Nacional.
Es va transformar en l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Enllaç web: Enginyers Industrials de Catalunya
(Barcelona, 1924 – 1940)
Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del juliol de 1925 a l’octubre de 1938, 151 números de la revista “Organització”.
L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre de 1929. Organitzà, a més, el 1932, l’Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.
(Barcelona, 15 juliol 1901 – 1993)
Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland.
Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l’estat espanyol. La companyia té fàbriques a Castellar de N’Hug (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Castella.
Té participació majoritària en d’altres empreses a l’estat espanyol: Cementos Asland SA (Bilbao); Comercial Asland SA (Badajoz), i Asland Asociada SA (Còrdova), i participació a Central de Ventas de Cemento SA; Cementos Portland Morata de Jalón SA i Comercial de Materiales de Construcción SA.
Els anys 1970 prengué una forta empenta la seva activitat internacional, tant exportadora com de participacions industrials.
El 1993 fou comprada per l’empresa francesa Lafarge, que l’any 1996 la va vendre a la Generalitat de Catalunya per un preu simbòlic. El 2002 s’inaugurà a la fàbrica de Castellar de N’Hug el Museu del Ciment.
Enllaç web: Museu del Ciment
(Barcelona, 1944 – )
Mutua patronal d’accidents de treball. Fundada per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans.
Es la primera empresa de l’estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes.
Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l’àrea de Madrid.
Enllaç web: Asepeyo
(Barcelona, 1986 – 1997)
Galeria d’art creada per un grup d’artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l’any 1989 es traslladà al carrer del Comerç.
Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista “Artual”.
(Catalunya, 1982 – )
Empresa multinacional nord-americana.
A Catalunya controla la societat Bimbo SA, com a conseqüència de l’absorció, el 1982, de la també multinacional americana Campbell Taggart.
El 1990 signà un contracte amb altres accionistes catalans per a la construcció del parc d’atraccions Port Aventura, del qual posteriorment esdevingué l’accionista principal.
Dades dels Països Catalans 