Arxiu d'etiquetes: negocis

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1842 – 1848)

Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.

Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.

Companyia d’Indústries Agrícoles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – )

Societat. Creada aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898). El 1911 s’uní amb l’Azucarera del Jalón, conservant el nom original.

El 1973 comprenia, a més, la Sociedad Azucarera Ibérica i la compañía Industrial Azucarera; el 1967 era el tercer grup sucrer de l’estat espanyol en capacitat productora (22%).

La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, i també l’aprofitament dels seus subproductes: polpa, melasses, etc.

N’és també important la producció d’alcohol destil·lat, de pinsos compostos i de llevat.

Companyia de Filats de Cotó

6 Respostes

(Barcelona, 1772 – d 1799)

Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.

Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.

Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.

Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.

Companyia de Comerç de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 1755 – 1785)

Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala.

La progressiva llibertat de comerç, que féu aparèixer les primeres companyies d’assegurances marítimes, es consolidà amb el reconeixement definitiu del comerç lliure, l’any 1778.

A partir d’aquesta data, la Companyia entrà en franca decadència, i el 1785 ja havia desaparegut.

Comissió de Ports de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó

7 Respostes

(Catalunya, 1820 – 1847)

Associació d’industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l’any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d’aquesta indústria al Principat.

La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys 1840 en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l’any 1847.

Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi

Deixa un comentari

(Catalunya, 23 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.

Per decret del 8 d’agost s’articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu.

Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi.

Comissaria General d’Assegurances

Deixa un comentari

(Catalunya, 28 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d’Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa).

Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1995 – )

Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.

Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria.

El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica.

Enllaç: Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Codorniu SA

2 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Nom de l’antiga empresa Raventós i Codorniu.

Amb una producció de 31,5 milions d’ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d’aquest sector a l’estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de pessetes i donava feina a 470 empleats.

Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.

Enllaç: Codorniu