(Barcelona, 1947 – )
Institució d’oftalmologia. Fundada pel metge Ignasi Barraquer i Barraquer, amb l’objectiu de promoure i aprofundir en l’estudi oftalmològic i el seu ensenyament.
Ha assolit un gran prestigi mundial en la seva especialitat.
Enllaç web: Institut Barraquer
(Barcelona, 22 maig 1851 – )
Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l’agricultura. El 1860 organitzà les primeres càtedres d’agronomia, química aplicada i zootècnia.
Si bé en un principi s’oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s’oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català.
Poc després de la seva constitució publicà la “Revista d’Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería”, que més tard fou substituïda per la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro” i “La Pagesia”.
L’any 1856 creà el “Calendari del Pagès”. El 1993 s’afegí a la nòmina de les seves revistes “La Drecera”, d’actualitat en el sector.
Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors.
Enllaç web: Institut Agrícola
(Barcelona, 1930 – )
(HUSA) Cadena hotelera. Els seus orígens es remunten al 1930 quan l’empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l’Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels.
El grup, sota el nom d’Hotels Lihsa, gaudí d’una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l’empresa actual, amb la presidència de Joan Gaspart i Solves, nét del fundador.
El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc.
Té activitats a l’estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l’estat espanyol.
(Barcelona, 1960 – 1980)
Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.
Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.
El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.
(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
(Barcelona, 1929 – )
Empresa. Fou la primera filial a l’estranger de la fàbrica de maquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.
Després de la guerra civil, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim. El 1942 creà una empresa comercialitzadora -Comercial Mecanogràfica SA-, absorbida el 1980.
La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques. La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el camp de la informàtica.
El 1985 tenia una plantilla de 1.700 empleats.
(Barcelona, 1966 – ? )
(Hifrensa) Empresa. Creada per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. Explota la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp).
El capital era dividit entre Électricité de France (25%), Forces Elèctriques de Catalunya SA (23%), Hidroelèctrica de Catalunya SA (23%), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (23%) i Forces Hidroelèctriques del Segre SA (6%).
(Barcelona, 1946 – 1994)
Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.
El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.
El seu mercat era Catalunya i Osca.
(Barcelona, 1951 – 1961)
Associació d’arquitectes.
Els seus components foren Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Joaquim Gili, Josep Maria Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep Maria Sostres i M. Valls.
Promogué conferències i exposicions d’art i arquitectura.
Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).
(Barcelona, maig 1979 – )
Saló internacional de les arts gràfiques, l’envasament i l’embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc.
Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.
A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat bianual.
Dades dels Països Catalans 