(País Valencià, 1861 – 1881)
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(País Valencià, 1917 – 1964)
Societat. Fundada per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies. Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat. Una part de les seves línies (les suburbanes) fou estatalitzada.
L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou col·lectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València (SALTUV), que administra els tramvies de la ciutat de València (abolits el 1970) i els autobusos urbans.
(País Valencià, 1898 – 1911)
Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies.
(València, 16 gener 1885 – 1917)
(SVT) Companyia explotadora de línies de tramvies i de ferrocarrils suburbans de València, que tenia les línies de Llíria (creades el 1888), Bétera (1891), el Grau de València (1892) i Rafelbunyol (1893).
Absorbí (1911) la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València, però el 1917 fou traspassada a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València.
Colònia industrial, al sud de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA, per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys 1940. Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai, separat dels anteriors.
Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió. Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten.
L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4.407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’exèrcit espanyol. Després d’una greu crisi i suspensió de pagaments el 1976, fou confiscada per l’estat, passà a denominar-se Imepiel i ha reduït la seva plantilla a 1.480 treballadors (1988); l’any 1988 hom inicià un procés de re-privatització.
Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S’hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos.
Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc.
(Barcelona, 1964 – 1984)
Veure> Studio Per (grup d’arquitectes catalans).
Tipus de ceràmica. Als segles XIV i XV es formà a la localitat un centre important de producció ceràmica. Un dels gèneres més típics d’aquests forns fou la decoració en verd i morat; la seva àrea d’expansió comprengué tot l’àmbit mediterrani i durà menys d’un segle.
Les seves formes més freqüents foren els plats, les escudelles, les palanganes i els pots d’apotecari; la seva decoració pintada, d’una gran varietat, rebé diverses influències (egípcies, italianes, àrabs); hi alternen les figuracions humanes, animalístiques, vegetals i heràldiques. Cal remarcar també la ceràmica decorada en blau sobre fons blanc, generalment de temàtica musulmana.
Un dels productes característics de Paterna foren els socarrats (segle XV), peces de fang cuit, de forma rectangular, que s’empraven per decorar volades i sostres de les mansions; els colors usuals eren, principalment, el vermelló, el blau plom, el negre i el groc; els temes figurats estan constituïts per fulles i flors, figures humanes i, també, per motius zoomòrfics.
(País Valencià, segle XX – )
Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses.
Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.
(València, 1975 – )
(Mercat Central d’Abasts de València SA) Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb la participació de l’empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l’ajuntament de la ciutat i d’actuals majoristes i minoristes de l’àrea.
Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l’expropiació.
Hom ha criticat aquesta solució d’abast, puix que es preveu un net predomini de l’oferta alhora que l’emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers.
Dades dels Països Catalans 