Arxiu d'etiquetes: museus

Museu de la Música de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 29 maig 1946 – )

Museu dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals. Instal·lat a la casa Quadras, recull el fons de l’antic Museu Municipal de Música de Barcelona. Té l’origen en un projecte del 1921, posteriorment modificat (1935), per a formar un Museu Albéniz. Després de la guerra civil, per iniciativa del seu director J. Ricart i Matas, fou instal·lat als locals de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Hom hi aplegà diverses col·leccions, especialment la de Joaquim Folch i Torres i de la seva muller, de 198 instruments antics, una valuosa col·lecció de guitarres i un gran nombre d’instruments populars i cultes antics.

El 1980 el seu fons passà a la casa Quadras (adquirida per l’ajuntament de Barcelona el 1973), on el museu prengué el nom actual. D’aleshores ençà el fons s’ha incrementat considerablement (més de mil instruments exposats). Disposa, a més, d’una col·lecció d’instruments mecànics i aparells d’enregistrament i reproducció del so, així com documents històrics de compositors catalans i una biblioteca especialitzada en instruments musicals.

L’any 2001 tancà les portes de l’antiga seu, a l’avinguda Diagonal, i es traslladà temporalment a unes dependències de la Zona Franca, tot preparant els treballs de resituació i nou muntatge museogràfic al complex de l’Auditori de Barcelona.

El 2007 obrí les portes en el seu nou emplaçament, on les sales de l’exposició permanent se situen al voltant de la lluerna central. Exposa una mostra de 500 instruments musicals, dels més de 1 600 que formen la col·lecció del museu, i es completa amb materials audiovisuals i didàctics.

S’estructura en àmbits temàtics en què presenta els elements del llenguatge musical i un recorregut per la història de la música en la cultura occidental, les músiques del món i les d’avui.

L’arxiu històric del museu forma part de l’Espai de Documentació i Recerca, i conserva documents d’arxius particulars i documentació biogràfica i epistolar diversa.

Enllaç web: Museu de la Música

Museu de l’Art de la Pell

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 30 març 1996 – )

Centre museístic, instal·lat a l’edifici de l’antic Convent del Carme. Aplega la col·lecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany. El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del col·leccionisme.

S’hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil.

Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic.

Enllaç web: Museu de l’Art de la Pell

Museu de Gavà

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat, 1978 – )

Institució museística municipal. Fundada arran de la descoberta d’un complex miner neolític a can Tintorer i la realització d’altres treballs arqueològics a la zona. Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves instal·lacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica.

El seu objectiu bàsic és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals. L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf.

El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer, on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5.000 anys d’antiguitat, d’on s’extreia variscita.

D’altra banda, el museu funciona com a centre de documentació del Parc Natural del Garraf i disposa d’una àmplia oferta de programes didàctics.

L’any 2002 inaugurà la remodelació de la seva exposició permanent, que continuà centrant-se en la relació entre l’ésser humà i el medi en el Baix Llobregat, des dels paisatges paleozoics fins a la construcció del tren d’alta velocitat. En el nou muntatge s’incorporaren els nous avenços en la investigació històrica i ambiental del delta del Llobregat i s’utilitzaren nous mitjans interactius i multimèdia.

El 2003 se celebrà el vint-i-cinquè aniversari del Museu de Gavà, mentre continuaven avançant els treballs del Mines de Gavà.

Enllaç web: Museu de Gavà

Museu de Ciències Naturals

5 Respostes

(Barcelona, 2000 – )

Institució científica i pública, constituïda a partir de la unió en un sol organisme de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona i del Museu de Zoologia de Barcelona.

L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l’Institut Botànic, en l’àrea de programes públics i administració.

Al març de 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona amb instal·lacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes (exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc.).

El Museu s’ocupa de preservar, estudiar i donar a conèixer la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, i conserva les col·leccions històriques de petrologia, mineralogia, paleontologia, invertebrats artròpodes i no-artròpodes, vertebrats i un dels herbaris més grans de Catalunya. Publica diverses revistes científiques i de divulgació.

Enllaç web: Museu de Ciències Naturals

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

16 Respostes

(Barcelona, 28 novembre 1995 – )

(MACBA)  Museu fundat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació MAC, constituïda el 1987, els quals constituïren el 1988 el Consorci del Museu. Fou inaugurat el 1995 amb fons d’art contemporani d’aquestes institucions.

L’edifici, basat en un projecte de Richard Meier i situat a la Rambla de Santa Mònica, es caracteritza per l’amplitud i la lluminositat. Se centra en l’art europeu posterior a la dècada del 1950, amb especial relleu en l’art català i en les tendències que han incidit més en l’art català.

Són també de notable interès les exposicions temporals que s’hi organitzen.

Enllaç web: Museu d’Art Ccontemporani de Barcelona

Museu Darder

3 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 22 octubre 1916 – )

Museu. Creat amb el nom de Museu Darder d’Història Natural, es situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el mateix any de la seva fundació l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona, fill adoptiu de la ciutat.

Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris col·leccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats. S’hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses restes humanes i un guerrer boiximà dissecat.

Al març de 1997, valorant la transcendència i la projecció internacional que estava adquirint el conflicte, el consistori decidí retirar el cos dissecat de l’exposició, i el 2000 les restes del boiximà dissecat foren traslladades a Botswana, on foren enterrades.

Al gener de 2003 el museu tancà les portes al públic per tal d’ésser totalment replantejat i remodelat. Reobert a l’abril de 2007 amb el nom de Museu Darder, Espai d’Interpretació de l’Estany.

La renovació comportà una reorganització en noves seccions: les col·leccions antigues del fundador; l’exposició permanent, que comprèn, d’una banda, una mostra de la concepció de la història natural al segle XIX tal com era mostrada en el museu original i, de l’altra, un espai dedicat a l’estany com a ecosistema, i, relacionat amb aquest, un laboratori de limnologia; les seccions restants estan dedicades a la figura del fundador, al centre de documentació i a les exposicions temporals.

Enllaç web: Museu Darder

Museu Comarcal de la Garrotxa

4 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1981 – )

Museu. És una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopal·ladià (1854) de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d’Art Modern d’Olot. L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot. Aquest edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del s XVIII i mitjans del s XX.

La destacada col·lecció d’art dels s XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot (impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga) i els seus continuadors. Mostra també l’escultura modernista i noucentista, al costat de la qual cal destacar la presència d’obres d’artistes reconeguts i la col·lecció de cartells modernistes del concurs dels Cigarrillos París.

Com a secció de ciències naturals, l’any 1991 fou inaugurat, a la Torre Castanys, al Parc Nou d’Olot, el Museu dels Volcans. Els seus continguts se centren en la presentació del medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics i, per l’altra en els principals ecosistemes de la comarca.

Compta amb una tercera seu a Can Trincheria, una de les cases pairals de la primera meitat del s XVIII més importants d’Olot, que ha estat habilitada com a casa-museu.

Enllaç web: Museu de la Garrotxa

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 1958 – )

(MCCB)  Museu situat a la casa Josa (segle XVII). Recentment les instal·lacions han estat remodelades. És gestionat per l’associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

Entre les seves col·leccions destaca l’arqueologia, eines del camp i d’oficis, escultura medieval, pesos i mesures, pintura (segles XVII-XIX), armes barroques i els pots del segle XVIII de la farmàcia de Montblanc.

Des d’aquest museu hom impulsa altres centres museístics de la comarca, entre els quals destaca el Museu del Vidre, de Vimbodí, amb objectes de vidre de la indústria local de la primera meitat del segle XX.

Enllaç web: Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Museu Comarcal de l’Anoia

3 Respostes

(Igualada, Anoia, 1982 – )

Institució. Aglutina el Museu de la Ciutat i Comarca, creat el 1979, el Museu de la Pell, inaugurat el 1954, el Museu Tèxtil, fundat l’any 1955, i també l’antiga adoberia de Cal Granotes, del s XVIII.

El Museu de la Pell, el més destacat del conjunt, és el primer de l’estat espanyol i el tercer d’Europa en el seu gènere. S’hi expliquen les diverses fases de l’elaboració de la pell i les seves aplicacions. Des del 1990 disposa d’una secció, notable per la seva espectacularitat, on s’explica el sistema primitiu de fabricació d’adobs.

Enllaç web: Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Museu Abelló

1 Resposta

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 29 març 1999 – )

Museu. Obrí les seves portes amb els fons de l’artista i col·leccionista Joan Abelló. Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5.000 obres d’art català dels segles XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes.

També disposa de col·leccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives. Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló.

Enllaç web: Museu Abelló