Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Carlit, el

40 Respostes

(Capcir / Alta Cerdanya)

Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques. El cim del Carlit té una altitud de 2.921 m i és el punt culminant del Pirineu oriental.

Constitueix un bloc cristal·lí que forma part de la zona axial pirinenca, i que, juntament amb els massissos de Pimorent i Campquerdós, tanca la Cerdanya per la part septentrional.

És també nus hidrogràfic on neixen les conques dels rius Aude, Tet i Segre. L’àrea més oriental és una zona de llacs d’origen glacial.

La primera ascensió al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d’hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.

Caporrutxo, el

1 Resposta

(la Font de la Figuera, Costera)

Turó (901 m alt), situat a la capçalera de la vall de Montesa.

El cim domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella.

Canigó, massís del

61 Respostes

(Conflent)

Massís del Pirineu oriental. Situat dins de la comarca, fins al límit amb el Vallespir. És dreça a l’angle nord-est de la zona axial pirinenca, separat dels Pre-pirineus septentrionals per la fossa tectònica del riu Tet. Constitueix un bloc paleozoic abrupte i encinglerat, amb cims aturonats, formats per granits i pissarres.

Orientat de sud-oest a nord-est, els cims primitius foren arrasats per una antiga peneplana de la qual queden alguns testimonis, com el pla Guillem. De la línia de carena, que arriba fins a uns 2.300 m alt, amb pics que ultrapassen els 2.700 m (Tretzevents, 2.763; pica del Canigó, 2.785; serra de Rocnegre, 2.763), davallen valls molt encaixades, ocupades durant el quaternari per petites geleres, de les quals resten les morenes terminals, al voltant dels 1.300-1.500 m alt.

Presenta la màxima de precipitacions de la regió (que superen els 1.400 mm anuals) i els seus cims estan coberts de neu gairebé tot l’any gràcies a temperatures baixes (mitjanes de gener: -5ºC; de juliol: 10ºC).

Les condicions climàtiques favorables originen una clisèrie força completa: alzinar, roure muntanyenc, fins als 1.000 m; fagedes i pinedes de pi negre, fins als 2.200 m, on comença el domini dels pasturatges alpins de festuca. Al peu del massís s’estenen vinyes i vergers. També compta amb bons prats destinats a la pastura d’ovins, bovins i equins.

Meners de ferro, l’explotació dels quals s’ha abandonat a causa de les dificultats i la carestia del transport.

El seu caràcter tan destacat en el paisatge (cap a 2.000 m de desnivell amb la vall de la Tet i més de 1.500 amb la carena de l’Albera, que arrencant del sud, prolonga la serralada axial cap a l’est) el fan visible a gran distància i domina el paisatge del Rosselló i de l’Alt Empordà, a més del Conflent i el Vallespir.

Ha esdevingut símbol religiós (monestirs de Cuixà i de Sant Martí del Canigó), font de llegendes, de costums (fogueres de Sant Joan) i d’inspiració nacional (Canigó, poema èpic, de Jacint Verdaguer, símbol de la Catalunya Nord).

Xulella (Serrans)

9 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)

(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.

Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.

La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.

El terme inclou la caseria de Vanacloig.

Xixona (Alacantí)

34 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)

(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.

La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).

El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.

Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.

Enllaç web: Ajuntament

Xeresa (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)

Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).

Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Xelva (Serrans)

34 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)

(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).

Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.

La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).

El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.

Vallmanya (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Campana, puig *

Deixa un comentari

(Finestrat, Marina Baixa)

Veure> el Puigcampana  (muntanya).

Calm, la * -Ripoll-

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès)

Altre nom de la muntanya i del santuari de la Cau.