Veure> mall de Rius (muntanya, 2.628 m alt).
Corbes de Rius, malls d’Es *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Comalesbienes *
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Veure> coma les Bienes (coma de la vall de Boí).
Colells, circ de
Claror, coma de
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Civera, vall *
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Veure> coma de Vallcivera (coma, al límit amb Andorra).
Citut *
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Nom tradicional de la coma de Setut (2.877 m alt).
Cis, serra del
Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.
Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.
Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
Cerverola, rambla de
Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme.
Neix als contraforts més meridionals de la serra d’Espadà, a la partió d’aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt).
Carrascar de la Font-Roja, parc natural del
(Alcoi / Ibi, Alcoià)
Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.
Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.
Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.
El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.
Caroig, el
(Vall de Cofrents / Canal de Navarrés)
(cast: el Caroche) Massís de la serralada ibèrica, s’estén de nord a sud, des de la vall del Xúquer, aigües amunt de Millars, fins a la vall de Montesa, i d’oest a est, des de la vall de Cofrents fins a la canal de Navarrés.
Està format per roques calcàries cretàcies horitzontals, plegades (tret de la perifèria, en la qual estan fallades). El massís, que s’eleva de 800 a 900 m a l’oest i de 400 a 500 m a l’est, culmina a la mola de Caroig (1.128 m).
El clima és de caràcter continental, les precipitacions són de l’ordre dels 500 mm. Territori desforestat, llevat d’alguns rodals de pins i arbres de ribera. La població, escassa, s’estableix només a les valls perifèriques.
Dades dels Països Catalans 