Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Todolella (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 33,98 km2, 806 m alt, 140 hab (2015)

Situat al límit amb l’Aragó i accidentat per la serra de Saranyana, en un terreny muntanyós, al peu de la mola de Todolella (1.142 m alt), sobre el riu Cantavella, afluent dret del Bergantes.

Es conrea una petita part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de fonts. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella; castell de Todolella, restaurat; l’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Saranyana.

Enllaç web: Ajuntament

Calicant

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)

Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant.

Cadolla, la -Comtat/Vall Albaida-

Deixa un comentari

(Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d’Albaida)

Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.

Cabeçó, el

13 Respostes

(Alacantí / Marina Baixa)

(o el Cabeçó d’Or)  Serra que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt).

Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304.

L’antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina.

Dóna nom a un enclavament de l’Alacantí entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes.

Cabeçagut *

Deixa un comentari

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Veure> cabeç Agut  (tossal).

Sella (Marina Baixa)

12 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015)

Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d’Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures.

Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l’aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s’hi conreen fruiters i blat. Àrea comercial d’Alacant. Població en constant descens durant tot el segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s’aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alcàntera, de Tagarina, de l’Aguilar, d’Almussent i de la Real.

Segart (Camp de Morvedre)

4 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 6,64 km2, 267 m alt, 170 hab (2015)

Situat al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m alt). Drena el terme la capçalera del barranc de Segart, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura de secà; els conreus predominants són les oliveres, els garrofers i els tarongers. Ramaderia de llana. Lloc d’estiueig i segones residències (hi abunden les urbanitzacions). Àrea comercial de València.

El poble és a la capçalera del barranc de Segart. El castell de Segart, d’origen islàmic, encara és conserva. Eclesiàsticament depèn d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins al 1846.

Enllaç web: Ajuntament

Bulard, mall de *

Deixa un comentari

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Altre nom del tuc de Pietà de l’antic municipi de Bagergue.

Bovalar, el -Ports-

2 Respostes

(Cinctorres, Ports)

Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l’àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba.

Boixavila, bosc de

2 Respostes

(Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)

Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la Vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.

La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de Matassa.