Arxiu d'etiquetes: Montsià

Santa Bàrbara (Montsià)

3 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 28,15 km2, 79 m alt, 3.797 hab (2017)

0montsiaSituat a la dreta de l’Ebre, prop de la desembocadura, el terme és drenat pels barrancs de Lledó i de la Galera.

Agricultura de secà a gairebé tot el terme. El principal conreu és l’olivera, seguida per la vinya, els garrofers, els cereals i els ametllers. Encara hi ha poc regadiu, tot i que el canal Xerta–Càlig està transformant importants superfícies de secà en regadiu. Cooperativa agropecuària que elabora oli i vi. En la indústria destaca l’alimentària, la del moble i la de botons. Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la plana, a llevant del terme; església parroquial de la Mare de Déu de Lledó.

El municipi comprèn també la caseria de Foguet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Jaume d’Enveja (Montsià)

12 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 60,79 km2, 7 m alt, 3.479 hab (2017)

0montsiaSegregat de Tortosa el 1978. Situat al límit amb el Baix Ebre, en una zona de gran interès ecològic al marge dret del delta de l’Ebre, aigües avall d’Amposta, des de l’illa de Gracià fins al cap de Tortosa, inclosa l’illa de Buda, i davant de Deltebre. El terme és completament pla i travessat d’oest a est pel canal de la dreta de l’Ebre i per una densa xarxa de sèquies i recs. Hi ha els estanys o basses de la Platjola i de les Alfacades, on hi havia l’antic port de Tortosa.

Els arrossars ocupen en règim de monocultura la superfície conreable. Hi ha dues comunitats de regants, una cooperativa agrícola i la cambra agrària. Turisme. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, vora l’Ebre, és poc compacte, amb un nucli central, on es localitza l’església de Sant Jaume.

El terme comprèn, a més, el barri de Balada i la caseria dels Muntells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Escola

Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

26 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 53,72 km², 11 m alt, 14.902 hab (2017)

0montsia(o la Ràpita)  Situat al sector sud-oest del delta de l’Ebre (istme del Trabucador, península de la Banya i port dels Alfacs); accidentat a l’oest per la serra de Montsià; estany de l’Encanyissada.

Es conrea prop del 30% del terme, amb conreus de garrofers, olivera, vinya i ametllers, al secà i, arròs i cítrics, al regadiu, que és possible gràcies al canal de la dreta de l’Ebre. Compta amb una cooperativa agrícola i un sindicat arrosser. És el nucli mariner més important entre Tarragona i Castelló de la Plana; actualment hi ha un port esportiu, comercial i de pesca (cal destacar, per la seva importància, la captura de llagostins). Les salines, que ocupen el 19% de l’àrea no conreada, i ja explotades des del segle XIV, són les més importants de Catalunya. Les principals indústries es relacionen amb l’alimentària (derivada de l’agricultura), la química i la construcció. També cal esmentar la construcció de barques i, dins del sector terciari, el turisme. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.

La ciutat es troba a l’entrada del port dels Alfacs. Edificis neoclàssics (església nova). La situació correspon al lloc on hi hagué el castell de la Ràpita, al costat del qual s’establí el monestir de la Ràpita.

Ja al segle XVIII Carles III projectà la construcció d’un gran port al delta de l’Ebre i ordenà la construcció d’una gran ciutat, així com el canal de navegació d’Amposta a la Ràpita; la mort del rei i la falta de recursos feren abandonar el projecte.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut Els Alfacs

Pietat d’Ulldecona, la

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià)

Santuari marià, situat al nord-est de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres.

Aquestes balmes tingueren tradició eremítica (al segle XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès), i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del segle XIII, situat també en una balma o cova.

La devoció popular el convertí a partir dels segles XV i XVI en un important santuari, molt vinculat a Ulldecona; la imatge de la Mare de Déu era baixada processionalment a la vila en casos de pesta o de secades.

El santuari i l’hostatgeria, adossats a la roca, formen un conjunt notable d’edificacions, en la major part dels segles XIX i XX, però amb restes del segle XVI.

Museu del Montsià

1 Resposta

(Amposta, Montsià, 1983 – )

Museu. Situat a l’edifici de les escoles velles, que recull bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca. Fou creat per un acord entre l’ajuntament i la Generalitat de Catalunya.

S’hi pot visitar una secció sobre medi natural del Montsià i una altra que tracta el conreu de l’arròs; en arqueologia destaquen les col·leccions dels períodes neolític, calcolític i ibèric.

L’any 1994 començà a funcionar el nou consorci creat pel Consell Comarcal del Montsià i l’ajuntament d’Amposta per a la gestió del museu. L’any 1996 hom inicià els treballs per a l’ampliació del museu. Un cop acabats, l’any 2004, el museu triplicà la seva superfície.

L’any 2011, el museu inicià una nova etapa refundat amb el nom de Museu de les Terres de l’Ebre. S’hi mostren elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic del conjunt del territori, per oferir als visitants una aproximació a l’evolució del poblament al tram baix del riu Ebre en dos àmbits expositius: el primer, amb uns 600 objectes, fa un recorregut des de la prehistòria fins a l’època moderna; el segon, amb unes 200 peces, se centra en la vida al riu, des de la flora i la fauna, fins a l’activitat humana al voltant de l’Ebre.

Enllaç web: Museu de les Terres de l’Ebre

Montsià, el

50 Respostes

Comarca de Catalunya: 735,42 km2, 67.491 hab (2017), densitat: 91,77 h/km2, capital: Amposta

0montsia

Consta de 12 municipis: Alcanar – Amposta – Freginals – la Galera – Godall – Mas de Barberans – Masdenverge – Sant Carles de la Ràpita – Sant Jaume d’Enveja – Santa Bàrbara – la Sénia – Ulldecona

Situat al límit amb el País Valencià i Aragó. Limita al nord amb el Baix Ebre, a l’oest amb el Matarranya, al sud amb el Baix Maestrat i a l’est amb la Mediterrània.

GEOGRAFIA FÍSICA: A la dreta de l’Ebre, és accidentada a l’oest pels ports de Beseit (tossal del Rei, 1.351 m alt; tossal d’en Cervera, 1.347 m) i al sud per les serres de Montsià i la de Godall separades per la vall d’Ulldecona. El pla de la Galera, drenat per la rambla de la Galera, i el de la Sénia, drenat pel riu de la Sénia, juntament amb el sector de terrasses fluvials de la ribera dreta de l’Ebre i el delta, constitueixen les zones planes. El 1983 es creà el Parc Natural del Delta de l’Ebre, que de les 7.736 ha que té més de la meitat pertanyen al Montsià. A la costa, baixa i sorrenca, es destaca el port dels Alfacs. Clima mediterrani amb tendència subàrida i pluges escasses. Riquesa de flora i fauna a la zona dels Ports i al delta.

pobl_montsia

POBLACIÓ – La població ha experimentat, durant la dècada 1981-91, un creixement moderat (2,5%), concentrat a Amposta i Sant Carles de la Ràpita.

ECONOMIA – Per sectors productius es reparteix de la manera següent: sector primari (25,7%), secundari (36,8%) i serveis (37,5%). L’agricultura encara és el sector principal de l’economia, amb conreus de regadiu (arròs i cítrics) i de secà (olivera, vinya i ametller). L’activitat pesquera es concentra a Sant Carles de la Ràpita (llagostins) i en grau inferior a les Cases d’Alcanar. Indústria diversificada i en augment. Augment del turisme tant a la zona dels ports de Beseit com a la costa. Els nuclis principals, a més d’Amposta, són Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, la Sénia i Ulldecona.

HISTÒRIA – Poblada des del Paleolític superior, conserva restes ibèriques (poblat de la Moleta del Remei) i els romans hi feren passar la Via Augusta. Al segle XII, Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí pràcticament tot el territori de la comarca a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

De les dues comandes que s’hi establiren, la d’Ulldecona i la d’Amposta, la darrera passà a la corona a final del segle següent. El Montsià, unit tradicionalment a Tortosa, tant eclesiàsticament com administrativament, fou constituït com a comarca arran de la divisió territorial feta per la Generalitat el 1936.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques

Masdenverge (Montsià)

2 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 14,61 km2, 54 m alt, 1.088 hab (2016)

0montsiaSituat a l’oest i aigua amunt d’Amposta, a la plana de la dreta de l’Ebre, el terme és drenat per la rambla de la Galera, afluent de l’Ebre. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Montsià. Al territori no conreat domina el pasturatge, acompanyat de clapes de garriga.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de l’olivera, que ocupen més del 50 % sobre el total conreat, i els garrofers, així com la vinya, més del 10 %. Hi ha una petita extensió dedicada als conreus de regadiu (hortalisses i fruiters), situada prop de l’Ebre. La ramaderia ha pres molta importància com a font d’ingressos; bestiar boví, porcí i oví, així com la cria d’animals de granja. També hi ha algunes modestes indústries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és a la dreta de la rambla de la Galera, dominat per l’església parroquial del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Solsó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mas de Barberans (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 78,80 km2, 348 m alt, 605 hab (2016)

0montsiaSituat a l’oest d’Amposta, al límit amb el Baix Ebre. El relleu és accidentat pels ports de Beseit (contraforts meridionals del Caro), és drenat per la capçalera del barranc de Lledó. Gran part del terme és ocupat per bosc (alzinars), encara que molt malmés pels incendis.

L’economia del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli; altres conreus de secà (cereals, vinya, garrofers), una petita porció dedicada al regadiu i la fabricació de cabassos completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i el pla de la Galera, dominat per l’església parroquial de Sant Marc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Godall (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 33,62 km2, 168 m alt, 631 hab (2016)

0montsia

Estès entre el pla de la Galera i la mola de Godall (398 m alt). El terreny és accidentat i en bona part ocupat per pasturatges. Drena el terme el torrent de Godall, afluent de la rambla de la Galera per la dreta. El territori, molt accidentat, és ocupat en bona part per pasturatges i garrigues.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera i a la vinya, seguides pels garrofers i els cereals; té una petita extensió dedicada al regadiu (ametllers i presseguers), regada amb aigües subterrànies, i complementada per la ramaderia (bestiar oví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (vi, oli, farina). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població tendeix tanmateix a disminuir.

El poble és en una fondalada; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Merades i l’antic lloc de la Vallmesquida.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Musical

Galera, la (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 27,47 km2, 112 m alt, 748 hab (2016)

0montsia

(ant: la Galera del Pla)  Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l’Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, bastida el segle XVI, aprofitant una antiga torre de defensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques