Arxiu d'etiquetes: monestirs

Camp, Sant Pau del *

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Sant Pau del Camp  (monestir benedictí).

Camí, Santa Maria del * -Vallès Oriental-

(la Garriga, Vallès Oriental)

Veure> Santa Maria del Camí (antic monestir i hospital de donats).

Binicanella

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Monestir benedictí (Santa Maria de Binicanella).

Fundat el 1967 pel monjo de Montserrat Benet Colombàs.

Biclara *

(Vallclara?. Conca de Barberà)

Forma falsa, però freqüent del nom de Bíclarum  (antic monestir).

Benifassà, monestir de

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet. Té l’origen en la donació que féu Pere I el Catòlic (1208) del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem (IV) de Cervera, més tard monjo de Poblet.

El 1233 Jaume I el Conqueridor confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial. Dos anys més tard començaren les obres del Reial Monestir de Nostra Senyora de Benifassà. Jaume I féu diverses donacions a l’abadia, a més dels privilegis inherents a la jurisdicció feudal, i a poc a poc foren adquirides possessions més bones. L’abat era senyor dels set pobles de la Tinença.

El 1707 la major part de la comunitat, regida per Gregori Oliver de Boteller, austriacista, hagué de fugir davant l’arribada de les tropes borbòniques, i l’abadia fou saquejada. En la primera guerra carlina, serví de presó als soldats liberals capturats pels carlins.

Desamortitzat el 1835 desaparegué definitivament. Després, el monestir fou restaurat, i l’any 1968 tornà a instal·lar-s’hi una comunitat de monges cartoixanes.

Al voltant dels claustre, obra del segle XIV, hi ha l’aula capitular, el refectori i l’església, iniciada el 1264 i acabada el 1276. Entre les construccions exteriors destaquen la porta reial, el palau antic de l’abat i el palau modern, obra del segle XVII, a més del dormitori antic dels monjos i el celler.

Avinganya *

(Seròs, Segrià)

Antic nom del monestir de Vinganya.

Artà, Santa Maria d’ *

(Artà, Mallorca Llevant)

Altre nom de l’antic priorat premonstratès de Bellpuig.

Arquells, Sant Pere dels *

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

Veure> Sant Pere dels Arquells  (monestir).

Àrguines

(Sogorb, Alt Palància)

Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.

Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.

A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

Alaó

(Sopeira, Ribagorça)

Antic monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó), de probable origen visigòtic, fou refet a principis del segle IX i dedicat a santa Maria.

El seu període de plenitud correspon als segles IX i X, encara que va subsistir fins a l’exclaustració del 1833.