Antic priorat (Sant Nicolau d’Aiguaviva). Esmentat ja el 1180.
Actualment és una masia (mas de Sant Nicolau).
Aiguaviva -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: monestirs
Agulló -Rosselló-
Antic monestir (Santa Maria d’Agulló) de frares agustins.
Fundat a l’oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat.
Aguja *
Antic nom del monestir, després parròquia de Sant Aniol d’Aguja.
Centelles, monestir de *
Veure> monestir de Tresponts (antiga abadia benedictina).
Bescaran, monestir de
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran). De fundació desconeguda, situat al lloc de Bescaran.
El 914, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles.
Bell-lloc, monestir de *
Veure> Santa Magdalena de Bell-lloc (antic monestir benedictí).
Santa Margarida de Vilanera *
Veure> Vilanera (antic monestir de monges benedictines).
Montbenet, monestir de
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).
S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II el Franc al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.
Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.
Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.
Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.
Matella -Baix Empordà-
Monestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d’Empordà.
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa.
Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí.
L’església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià.
Mata, monestir de
Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.
Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.
Dades dels Països Catalans 