Arxiu d'etiquetes: militars

Castellví i Obando, Francesc de

3 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 16 febrer 1682 – Viena, Àustria, 15 setembre 1757)

Militar i historiador. Fill d’Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l’Estudi General.

Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30 juny 1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s’incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12 agost 1714 al baluard de Sant Pere.

L’11 setembre es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de capitular.

Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725…, en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d’aquells anys des d’una perspectiva catalana i austriacista.

Del manuscrit, custodiat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.

Castellvell i d’Àger, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Miquel de Subies, durant la guerra de Successió. Pel desembre 1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d’una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó).

Pel juliol 1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d’aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d’Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l’exterior de la capital.

Participà en bon nombre d’accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig 1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d’unitat on destinar-lo.

S’acollí a les capitulacions de Cardona, pel setembre 1714.

Castellvell i d’Àger, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà petit de Josep.

Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Miquel de Subies. Pel desembre 1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó).

Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l’evacuació de les tropes imperials. Més tard s’uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com a capità.

El 19 maig 1714 fou proposat pel marquès per al grau de tinent coronel de cavalleria, encara que sembla que l’ascens no arribà.

Quatre mesos després hagué d’acollir-se als pactes de capitulació de Cardona.

Castellvell, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat.

Ocupant aquest càrrec, seguí el parer del famós Onofre d’Alentorn en el sentit d’impedir la constància escrita de les Constitucions de les Corts de 1599, ja que estimava que les concessions fetes llavors a la Corona resultaven excessives.

Tractant de decidir aquella situació amb un cop de força, el virrei del Principat duc de Fèria, féu empresonar Josep de Castellvell el 2 març 1602.

Castells i Rossell, Joan

6 Respostes

(Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)

Militar carlí, conegut pel Gravat d’Àger. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara.

En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S’exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853).

Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer.

Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s’acabà, s’exilià definitivament a França.

Castells i Montlleó, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)

Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.

Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.

Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.

Castellbell, Vicenç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)

Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.

Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.

Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.

Castellarnau, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d’infanteria de Sant Narcís. El 30 de juliol de 1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d’una seixantena de granaders.

El 12 d’agost fou ferit al baluard de Santa Clara. L’11 de setembre lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit.

Després de la capitulació s’exilià.

Castaños y Urioste, Juan Felipe

1 Resposta

(Portugalete, Biscaia, 24 juny 1715 – Valls, Alt Camp, 24 agost 1778)

Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí.

Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n’emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques.

El 1776 va retirar-se al monestir de Poblet.

Castaños y Aragorri, Francisco Javier

2 Respostes

(Madrid, 22 abril 1758 – 24 setembre 1852)

Militar i polític. Fou educat a Barcelona i a Madrid. Participà en la reconquesta de Menorca contra els anglesos (1782).

El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795.

A la tornada de Ferran VII de Borbó fou nomenat capità general de Catalunya (1815-20). Al moment del Congrés de Viena, a l’agost de 1815, ocupà el Vallespir amb l’intenció de forçar la reincorporació del Rosselló a la corona d’Espanya.

Fomentà a Barcelona les representacions d’òpera (1815) i fou un dels principals propugnadors de la restauració universitària; procurà de sufocar el ferment liberal i el no-conformisme d’amplis sectors de la població; establí una forta censura prèvia al “Diario de Barcelona” i reprimí l’intent d’insurrecció del general Lacy (1817), l’afusellament del qual el féu molt impopular.

El 1820 fou obligat a dimitir després d’aclamar la constitució.