Arxiu d'etiquetes: militars

Boixadors, Bernat de -segle XIV-

9 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)

Governador de Sardenya. Possiblement fill de Berenguer de Boixadors (mort el 1311) i de Blanca.

Fou alcaid de Bunyol, majordom de l’infant Alfons, que acompanyà a la conquesta i pacificació de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna (1324). Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre els dos estats, i a la cort pontifícia per pagar el cens del regne de Sardenya.

Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller i obtingué diverses possessions a la ciutat i a l’illa. Després sufocà la revolta de Sàsser (1328), on fou acusat de tolerància i complicitat en el saqueig dels oficials reials en aquesta ciutat, fou substituït per Ramon de Cardona i tornà a la cort (1330), on guanyà la plena absolució.

Formà part d’una ambaixada a Avinyó per intentar la pau amb el genovesos (1334).

Fou lloctinent de procurador a Catalunya per l’infant Pere, fou enviat com a reformador a Sardenya per tal de tractar-hi la pau amb els Oria (1335). De tornada a Catalunya, obtingué la senyoria de Boixadors i la lloctinència de la procuració del comte d’Urgell.

El seu darrer títol fou novament de governador i reformador de Sardenya (1340).

Pere III de Catalunya ordenà la seva sepultura en el convent de framenors de Lleida, al costat de la del rei Alfons III el Benigne.

Boix, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona.

El 1762, arran de la guerra d’Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d’un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d’infanteria lleugera.

Boïl -llinatge-

8 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)

Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.

Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).

L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143)  Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Felip Boïl  (Aragó, segle XII)  Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Garcia Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Benet Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII)  i de Pere Boïl  (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII)  Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:

Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.

Blau, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí I el Jove, que morí a la campanya.

Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d’operacions d’aleshores, Pere de Torrelles.

Biure i de Margarit, Josep de *

Deixa un comentari

Veure> Josep de Margarit i de Biure (militar i polític català, 1602-85).

Bigues, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Almirall. Durant el regnat de Martí l’Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.

Bertran, Pere -varis-

2 Respostes

Pere Bertran  (País Valencià, segle XIV)  Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.

Pere Bertran  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.

Pere Bertran  (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael

Deixa un comentari

(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)

Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.

Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.

Bell-lloc, Josep Marià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l’atac contra Puigcerdà.

A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.

Bertrolà, Carles

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Cambrils, Baix Camp, 16 desembre 1640)

Militar. Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV en el setge i presa de Cambrils.

Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat.