Arxiu d'etiquetes: militars

Azpiroz i Jalón, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 8 novembre 1797 – Madrid, 14 octubre 1868)

Militar. Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (agost-setembre 1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València.

Hom li concedí el títol de comte d’Alpont.

Aymerich y Baras, José

Deixa un comentari

(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)

Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.

Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.

Aspiroz, Francesc Xavier

1 Resposta

(València, 1797 – Madrid, 1868)

Polític i militar. Fill de l’intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar.

Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València.

Arrando i Ballester, Josep

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa, 18 març 1815 – Madrid, 15 gener 1893)

Militar i polític liberal. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en la qual ascendí a capità, i en la Segona arribà a coronel i a general de brigada.

Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió (1875), i, més tard, per les seves campanyes el Principat, a tinent general.

Fou diputat i senador pel partit liberal.

Arolas i Esplugas, Joan

Deixa un comentari

(València, 1840 – abans 1899)

Militar. Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O’Donnell. D’idees liberals, combaté a favor de la Revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins. La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel.

El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada. Més tard, a Cuba, amb el capità general Valerià Weyler, fou ascendit a general de divisió.

Arguimbau i Mercadal, Llorenç

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 26 gener 1783 – 19 agost 1854)

Militar. Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó.

Perdé un braç a la batalla de Sant Sebastià i, més tard (1815), fou promogut a tinent general.

Aranda, comte d’

4 Respostes

(Siétamo, Osca, Aragó, 28 desembre 1719 – Épila, Saragossa, Aragó, 9 gener 1798)

(Pedro Pablo Abarca de Bolea)  Militar i estadista espanyol, i senyor de la tinença d’Alcalatén.

Fruit del seu contacte amb Europa, on participà en diverses guerres i fou ambaixador en diversos països, fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l’Alcora.

Fou nomenat capità general de València (1763-66). El 1766 Carles III de Borbó el nomenà president del Consell de Castella. El seu període de governació és el més fecund i el més típic del despotisme il·lustrat: expulsió dels jesuïtes, lluita contra la Inquisició, iniciació d’una reforma agrària, llibertat de comerç, primer cens individualitzat de població, ajut a les Societat d’Amics del País, etc.

Aragó, Joan -militar-

Deixa un comentari

(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)

Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.

Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.

Aparici i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Anníbal

9 Respostes

(Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)

General cartaginès. Fill d’Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l’Ebre i inicià la segona guerra púnica.