Arxiu d'etiquetes: militars

Aparici i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Anníbal

9 Respostes

(Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)

General cartaginès. Fill d’Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l’Ebre i inicià la segona guerra púnica.

Angelats, Joan

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, segle XVI)

Militar. Capità de les forces que defensaren el poble de Sóller contra la invasió turca l’11 de maig de 1561.

La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb ses Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel firó, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig.

Andreu, Pere -varis-

Deixa un comentari

Pere Andreu  (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII)  Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.

Pere Andreu  (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.

Andreu, Bernardí

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Militar. Al servei de Felip IV durant les guerres d’Itàlia i de Barcelona (1651-52), fou nomenat governador i capità general de Menorca. Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys.

Pels seus serveis, Felip IV el nomenà alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor; més tard, ascendí a mestre de camp.

Alòs i de Móra, Josep Maria d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)

Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.

Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.

Almenar, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis.

El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del segle XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica.

Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri.

Alï ibn Maymün

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XII)

Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Ishäq ibn Gäniya.

Alfama, orde de Sant Jordi d’ *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Veure> orde de Sant Jordi d’Alfama  (orde militar, 1201-1400).

Alaix i Fàbregues, Isidre

2 Respostes

(Ceuta, 1790 – Madrid, 15 octubre 1853)

Militar d’origen català. Participà en la primera guerra Carlina (1833-40). Fou ministre de la guerra (1838-39), durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro.

Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord. Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara.