Arxiu d'etiquetes: militars

Descallar -varis bio-

Deixa un comentari

Guerau Descallar  (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII)  Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.

Jordi Descallar  (Illes Balears, segle XVI)  Poeta. Escriví en català.

Mateu Descallar  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.

Miquel Joan Descallar  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699)  Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.

Del Giudice, Boffillo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, segle XV – Rocacorba, Llenguadoc, 1502)

(fr: Boffile de Juge)  Militar. Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II el Sense Fe a Peralada (1472).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho

Deixa un comentari

(Madrid, 1590 – València, 1666)

Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).

En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

Dameto i Despuig, Francesc Xavier

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 24 març 1748 – 8 març 1828)

Militar. Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill d’Antoni Dameto i Dameto.

Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la Guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca. Arribà a mariscal de camp (1815).

Fou el pare d’Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura.

Dameto i Dameto, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 8 febrer 1723 – 14 maig 1805)

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig.

El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier.

Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.

Fou el pare de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Dabán y Ramírez de Arellano -germans-

Deixa un comentari

Luis Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.

Antonio Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).

Cruïlles i de Peratallada, Bernat de *

Deixa un comentari

Veure> Bernat de Peratallada  (noble i almirall català, vers 1250-vers 1325).

Croix, Charles-François de

Deixa un comentari

(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)

Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.

Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Cotlliure, almirallat de

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)

Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.

Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.

Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.