Arxiu d'etiquetes: militars

Ambrós

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Féu la guerra de Successió amb el regiment de Rafael Nebot, assolint el grau de capità. Fou home de conducta desordenada, la qual li creà incidents.

Pel juliol de 1713, fou culpable del desastrós encontre de Torredembarra, per haver fet circular una ordre falsa. Un mes després, participant a l’expedició del Diputat Militar Antoni Francesc de Berenguer, desertà.

Es posà al servei de Felip V de Borbó. Reclutà alguns fusellers en zona ocupada per combatre contra Manuel Desvalls i Ermengol Amill.

Durant el període 1718-19 lluità contra el famós Carrasclet. Podria ser el mateix capità de Nebot que en 1708, sota el nom d’Ambrosi Roch, apareix dirigint una acció reeixida contra els francesos, a Roses.

Amat i de Planella, Francesc d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1723)

Noble. Fou capità de la Coronela de Barcelona en 1697, durant el setge de les forces franceses del mariscal Vendôme.

En 1704 conspirà ja a favor de la vinguda de Carles d’Àustria. Es passà aleshores als aliats que intentaren retre Barcelona, i anà a servir el rei Carles. Aquest li donà el càrrec de Correu Major del Principat. A les Corts de 1705-06 fou nomenat comte de Castellar.

El 1712 assessorà i acompanyà el comte d’Assumar per a l’evacuació de les tropes portugueses que es trobaven al país. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

Els borbons li confiscaren els béns i cremaren el seu títol nobiliari.

Fou el pare de Feliu d’Amat i de Lentisclar.

Amat, Josep d’

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)

Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d’una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe.

El 6 novembre 1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l’esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L’operació culminà dos dies després amb l’alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera.

En 1647, per ordre del despòtic virrei francès Pere de Marca, que no tolerava crítiques a la seva desconsiderada actuació, fou detingut i exiliat. Presoner a Perpinyà, el mariscal Marchin li permeté la llibertat de moviments dins la ciutat, desaprovant la detenció de què era objecte Amat.

Amat i Bonifaz, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)

Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.

Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.

És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.

Álvarez de Castro, Mariano

8 Respostes

(Burgo de Osma, Castella, 8 setembre 1749 – Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1810)

Militar. El 1808 era governador del castell de Montjuïc, a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya.

Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions.

En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí les actuacions dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre 1809) en una resistència que alguns han qualificat d’excessivament perllongada i inútilment destructiva.

Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí.

Altarriba, Bernat Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, 1426 – Berga, Berguedà, 1464)

Polític. Fou veguer de Girona.

Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat prengué les armes a favor del rei. Aquest el nomenà capità general d’Osona. S’oposà al partit que hi formaven els Cruïlles i els Malla.

Morí en combat, i fou succeït a la capitania pel seu fill:

Salvador d’Altarriba  (Catalunya, segle XV)  Militar. Succeí el seu pare a la governació d’Osona. Poc després, en 1465, caigué presoner, a Manlleu, de les forces catalanes oposades a Joan II el Sense Fe. El seu germà fou:

Llorenç d’Altarriba  (Catalunya, segle XV)  Militar. Combaté també a favor de Joan II el Sense Fe. Caigué presoner de les tropes de la Generalitat, que el dugueren a Barcelona (1470). A la fi de la guerra fou ennoblit pel rei. Igual que el seu pare, s’oposà a Vic als interessos de les poderoses famílies Cruïlles i Malla. En una revolta originada per aquestes discòrdies tracta sense èxit d’emparar-se de Vic amb l’ajut de tropes castellanes (1475).

Alsina, Valentí

Deixa un comentari

(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.

El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.

Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.

Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

Alòs i de Rius, Antoni d’

8 Respostes

(Moià, Moianès, 16 març 1693 – Barcelona, 4 agost 1780)

Militar. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà de Josep Francesc. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l’exèrcit de Felip V de Borbó durant tota la guerra de Successió.

Rebé el títol de marquès d’Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80).

Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios… (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió.

Fou el pare de Josep i de Joaquim d’Alòs i Bru.

Alòs i Bru, Josep d’

3 Respostes

(Barcelona, 1730 – Calella, Maresme, 13 març 1800)

Marquès d’Alòs i militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Joaquim.

Es distinguí en la presa de Menorca, el setge de Gibraltar i la defensa d’Orà. Fou governador de Jaca i Alacant i capità general interí d’Aragó.

Alòs i Bru, Joaquim d’

2 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1746 – Lima, Perú, 1827)

Militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Josep.

Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795).

Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima.