Arxiu d'etiquetes: militars

Arlegui y Bayones, Miguel

Deixa un comentari

(Madrid, 28 novembre 1858 – 29 gener 1924)

Militar. General de brigada (1919) i comandant militar de Barcelona. Fou cap superior de policia de la ciutat, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido (novembre 1920- octubre 1922).

La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals -sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal-, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors del patronat i de la dreta i pels elements dels Sindicats Lliures, i combatuda pels altres sectors obrers, catalanistes i liberals.

Els seus adversaris l’acusaven de patrocinar els pistolers dels Sindicats Lliures i d’aplicar la llei de fugues.

Fou obligat a dimitir al mateix temps que el general Martínez Anido, pel govern presidit per Sánchez Guerra (octubre 1922).

Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida.

El 1706 formà part del contingent lleidatà que es replegà al pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l’ofensiva borbònica. Li fou encomanada l’agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d’Aragó.

El 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d’Areny. Carles d’Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte d’Areny de Vilanova. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri.

El 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.

Areny i de Queralt, Francesc d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)

Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.

Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.

Ardena i de Sabastida, Josep d’

3 Respostes

(Darnius, Alt Empordà, 18 octubre 1611 – Perpinyà, 20 novembre 1677)

Militar i polític. Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa (1642).

Ambaixador de la Generalitat barcelonina a la cort francesa amb Martí i Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al consell de cent i a la Generalitat barcelonina. Participà en les lluites contra el governador Josep Margarit. L’any 1650 fou comissionat de nou, ensems Josep Fontanella, a la cort de França.

Defensà Barcelona contra Joan d’Àustria (1651-52) i, d’acord amb els pactes de la rendició, abandonà la ciutat. Durant els anys 1653-55 participà en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i l’any 1664 es naturalitzà francès. El 1668 lluità contra els angelets, al Rosselló, i hi morí en un dels combats.

S’havia casat amb Lluïsa d’Aragó i d’Aybar.

Arce, Juan de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII)

Militar. Comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig).

Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló (maig-juny 1640).

Arbert, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Còmit de l’estol de Roger de Lloria. Enviat per aquest, comandà una barca armada catalana que entrà el 5 de juny de 1283 al golf de Nàpols, en una difícil missió de reconeixement i provocació. Arribà ben a prop de la flota angevina ancorada al port de la ciutat.

El resultat d’aquest servei fou la sortida dels angevins i la topada terrible amb l’esquadra catalana, no gaire allunyada, que obtingué aquell dia la gran victòria anomenada del golf de Nàpols, a la qual caigué presoner el príncep de Salern.

Aranguren Roldán, José

1 Resposta

(Ferrol, Galícia, 1875 – Barcelona, 22 abril 1939)

General. Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat.

La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat.

Més tard fou comandant militar de València.

Fou afusellat pels franquistes al final de la Guerra Civil.

Aragó y Fernández de Córdoba, Pedro Antonio de

6 Respostes

(Lucena, Andalusia, 7 novembre 1611 – Madrid, 1 setembre 1690)

Lloctinent de Catalunya (1642) i virrei de Nàpols (1666-72). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Fou nomenat per Olivares (1642) general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló. Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos. Restà presoner a Montpeller fins al 1644.

Essent virrei féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons IV el Magnànim (1671). Donà nombroses relíquies al monestir, així com la seva biblioteca, d’uns quatre mil volums; també hi féu fer, entre altres obres, un campanar (1662) i les tombes d’Alfons el Magnànim i del seu germà l’infant Enric.

Es titulà duc de Sogorb i de Cardona, en morir (1670) el seu nebot Joaquim.

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Enric d’

11 Respostes

(Lucena, Andalusia, 12 agost 1588 – Perpinyà, 22 juliol 1640)

Sisè duc de Cardona i de Sogorb. Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-38 i 1640), nomenat per Olivares per mirar de conciliar els seus interessos amb els dels catalans i frenar els abusos de les tropes castellanes.

En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei (corts del 1626). El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria.

Durant la segona lloctinència intentà acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i executar Joan Sala (Serrallonga) (1633). Entre el 1633 i el 1638 s’accentuà la crisi de relacions entre el Principat i la cort.

L’agost de 1637 marxà cap al Rosselló per combatre les tropes franceses i nomenà com a substitut seu en el càrrec el comte de Santa Coloma, amb l’assassinat del qual, fou nomenat de nou lloctinent com l’única persona que podia encara deturar els esdeveniments, però morí el més següent a Perpinyà, on intentava d’acabar amb els abusos de les tropes castellanes.

La seva segona muller fou Catalina Fernández de Córdoba i els seus fills foren personatges importants de l’època: Pedro Antonio, Antonio i Pascual de Aragó y Fernández de Córdoba.

Fou conegut també amb el nom d’Enric Fernández de Córdoba i Aragó.

Aragó, Jaume (II) d’ -baró d’Arenós-

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – Barcelona, 1477)

Fill de Jaume (I) d’Aragó. Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II el Sense Fe. S’escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal.

Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya (1465). Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat.