Arxiu d'etiquetes: mecenes

Prats i Vallès, Joan

(Barcelona, 19 novembre 1891 – 14 octubre 1970)

Promotor d’activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells.

El 1932 fou l’impulsor de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda.

Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l’arquitectura.

Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).

Pinós-Milany i Ballester, Beatriu de

(Catalunya, v 1433 – Palma de Mallorca, 1485)

Protectora del lul·lisme. Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà. Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany. Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur.

Vídua (1475), el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio (que vivia de feia un temps a Randa, Mallorca, i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lul·lià), legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell (amb qui l’uní una amistat de família), els seus béns i drets (amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella, els castells de Cartellà i Tudela i la casa aloera del Palau al Baix Llobregat) al municipi de Mallorca, perquè perpètuament fos llegida l’art lul·liana a Randa o a Miramar.

Invalidat el testament davant l’oposició de l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles i per la impugnació de la filla Joana Estefania, el 1479 Mario Del Pascio retornà a Venècia, on morí l’any següent. Beatriu s’instal·là en canvi a Randa, des d’on mantingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell i la mare d’aquest, que l’informaven del procés del plet. Els llibres lul·lians que Pascio hi deixà foren segrestats, potser per deutes, però adquirits en llur major part per Beatriu.

El 1484, en el seu darrer testament, cedí a la seva filla la major part dels seus béns i creà un benefici eclesiàstic en una capella de l’església de Monti-sion, a la ciutat de Mallorca, perquè fos instaurada una càtedra d’art lul·liana sota el patrocini dels jurats de Mallorca, benefici que fou origen de constants litigis fins al segle XVII, però fou tanmateix l’origen de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca.

Fou enterrada a la catedral de Mallorca.

Passola i Badia, Ermengol

(Barcelona, 1925 – 1 gener 2009)

Empresari i activista cultural. Del 1944 al 1959 va ser un dels organitzadors del concurs anual de poesia de Cantonigròs (Osona). També va ser responsable de la difusió de diversos papers prohibits, com la radical Justificació de Catalunya, de mossèn Armengou.

Es va integrat al Foment de les Arts Decoratives (ADI-FAD), des d’on ha exercit una influència determinant en l’evolució del disseny català. Va esdevenir propietari de la cadena Maldà.

Com a mecenes cultural va participar en la fundació dels Amics de les Nacions Unides, en la de les discogràfiques Edigsa i Concèntric –que van ser grans plataformes de la Nova Cançó-, la de la Llibreria Ona, i la de la mítica Cova del Drac.

També s’ha dedicat intensament a promoure l’activitat del col·lectiu Amics de Joan Ballester, fundat per ell mateix l’any 1980 i del qual n’era el secretari.

L’any 1984 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. L’any 1987 va ser guardonat per un dels V Premis Jaume I d’Actuació Cívica Catalana. El 2003 va rebre el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.

Mur i de Cervelló, Dalmau de

(Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 12 setembre 1456)

Prelat, promotor de les arts i polític. Canonge del capítol de Girona.

Encara que durant l’interregne fou partidari de Jaume d’Urgell, el 1415 aconseguí d’ésser designat bisbe de Girona. Fou decisió personal seva de portar a terme (1416) el projecte definitiu de la catedral gironina, del qual fou encarregat el mestre d’obres Guillem Bofill.

Dos anys més tard anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim a la cort papal.

El 1419 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1431 es traslladà a Saragossa, d’on fou fet arquebisbe.

Muntadas i Jornet, Joan Frederic

(Barcelona, 1826 – monestir de Piedra, Aragó, 1912)

Escriptor. Restaurà el monestir de Piedra (Aragó), que havia heretat del seu pare.

Diputat a corts per Mataró, Igualada i Valls.

Autor d’obres teatrals (Una lección de baile, 1852; Boadicea, 1853, i Deudas pagadas, 1856), de la novel·la Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamala (1866), de La Batalla de Bailén (poema) i El monasterio de Piedra (1871).

Mundet i Carbó, Artur

(Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 8 abril 1879 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 5 juliol 1965)

Filantrop i industrial.

Posseïdor d’una gran fortuna, vers el 1955 féu donació a la diputació provincial de Barcelona de 40 milions de pessetes per a la construcció d’un complex residencial per a ancians i orfes, a Barcelona, que fou inaugurat el 1958 i que duu el nom de la seva muller, Anna Gironella de Mundet, i és conegut popularment amb el nom de Llars Mundet.

Móra i Riera, Alexandre

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1823 – París, França, 14 octubre 1915)

Mecenes. Era marquès de Casa Riera i rebé del govern espanyol diverses condecoracions i la dignitat de senador vitalici.

Visqué gairebé sempre a la capital francesa, on fundà l’Asil Infantil i emprengué d’altres obres benèfiques i de mecenatge artístic.

Montoliu i de Rocabruna, Marià de

(Barcelona, 1859 – 1930)

Filàntrop.

Durant molts anys inspirà i dirigí una mena de lliga per a la supressió de duels, per a la qual constituí juntes en diverses ciutats i realitzà una propaganda considerable.

Mestres i Jou, Felip

(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)

Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.

Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.

Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.

Matamala i Teixidor, Feliu

(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)

Llibreter i activista cultural.

Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.

L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.