(Catalunya, segle XV)
Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Sunyer, Baltasar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: mariners/es
Solà i Amat, Bonaventura
(Catalunya, segle XIX – les Escaldes, Andorra, 1857)
Navilier. Fou home d’iniciatives importants en el seu ram.
Fundà el “Lloyd Català”, entitat dedicada a les assegurances marítimes.
Sespujades, Guillem
(Catalunya, segle XIII)
Marí. El 1322 atacava vaixells de Ceuta en operacions molt actives.
Apareix fent guerra a cors a l’estret de Gibraltar el 1330, on devia atacar la navegació dels granadins.
Sesposes, Berenguer
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Patró de galera. Un dels millors de la marina catalana del seu temps.
Portà el rei Jaume I el Conqueridor en el tercer viatge d’anada i tornada de Mallorca (1231).
Sant Martí -varis bio-
Arnau de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.
Berenguer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.
Ferrer de Sant Martí (Catalunya, segle XV) Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.
Gaspar de Sant Martí (País Valencià, segle XVII) Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.
Gombau de Sant Martí (Catalunya, segle XIV) Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.
Ramon de Sant Martí (Catalunya, segle XII) Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.
Roderic de Sant Martí (País Valencià, segle XIV) Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.
Sacosta, Lluís
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra els turcs (1571).
Ripoll, Berenguer
(Catalunya, segle XIV)
Marí i cavaller. El 1371 manava la formació de sis galeres que fou tramesa a Sardenya com a reforç per a la lluita contra els rebels.
Queralt -varis/es bio-
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
Pau, Pere de
(Itàlia, segle XV – segle XVI)
Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes.
El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6 de novembre, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l’exèrcit francès fou destrossat.
Palau, Pere de
(Catalunya, segle XIII)
Marí i militar. El 1261 manava les companyies llogades per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis Al-Mostancir.
Dades dels Països Catalans 