Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Vilaragut i de Boïl, Pere de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Noble i marí. Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià, i germà de Berenguer i de Nicolau. Serví Joan I. Més tard fou camarlenc del rei Martí I l’Humà. El 1399 dirigí un atac naval contra la costa del nord d’Àfrica. L’escomesa principal, llançada contra Bona, fou resistida pels sarraïns.

El 1405, el seu bàndol nobiliari, del qual era considerat el cap, es trobava en lluita ben seguida amb l’oposat dels Soler i els Centelles. Quan Martí l’Humà decidí tallar aquestes bandositats, Pere de Vilaragut s’avingué a lliurar-se a la justícia per facilitar la pacificació (1406).

Durant l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell, com els seus familiars. No acatà les treves establertes aleshores a València.

Valldaura, Nicolau de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – segle XV)

Marí i ciutadà. Serví Alfons IV el Magnànim. Fou capità de la galera reial a l’expedició de 1420 en què el monarca anà a Sardenya i Còrsega i, finalment, a Nàpols.

Sunyer, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)

Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.

Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.

El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.

Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.

Siscar i Siscar, Gabriel

2 Respostes

(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)

Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.

En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.

Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.

Siscar i Siscar, Francesc

2 Respostes

(Oliva, Safor, 1 març 1762 – Madrid, 9 març 1833)

Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis.

Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII de Borbó (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra.

Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas… de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829).

Serrano, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Alacant, 1733)

Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d’Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra (1725).

Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans.

Selva, Pròsper de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)

Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.

Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.

Sec, el -vaixell-

Deixa un comentari

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Derelicte situat prop de l’illot del Sec. És datat de la meitat del segle IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental.

Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica.

Sans * -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Sans i de Barutell  * Veure> Joan de Sanç i de Barutell  (erudit català, 1756-1822).

Ramon de Sans i de Barutell  * Veure> Ramon de Sanç i de Barutell  (marí català, 1762-1810).

Francesc de Sans i de Sala  * Veure> Francesc de Sanç i de Sala  (eclesiàstic català, 1730-1823).

Ramon de Sans i de Sala  * Veure> Ramon de Sanç i de Sala  (jurista català, 1734-1801).

Lluís de Sans i Miquel  * Veure> Lluís de Sanç i de Miquel  (militar català, vers 1670-1713).

Sanoguera, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l’estol organitzat per combatre als turcs. L’any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant.

Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L’any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).