(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)
Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.
En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Maó, Menorca, 29 octubre 1903 – Barcelona, 5 juliol 2000)
Entomòleg. S’ha especialitzat en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals ha aplegat uns 8.000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents.
D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia; ha publicat diversos articles sobre el tema.
(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)
Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.
Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.
Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).
(Maó, Menorca, 12 març 1930 – Barcelona, 9 març 2012)
Pastor evangèlic. Fill de Samuel Capó i Ferrer. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics.
Fou director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista “Carta Circular”, òrgan de l’església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967).
Pastor de l’església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona).
(Maó, Menorca, 29 agost 1829 – Barcelona, 1901)
Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona.
Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).
(Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 28 desembre 1980)
Economista i estadístic. Format a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938.
Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics.
Va escriure, entre altres obres: L’economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937).
(Maó, Menorca, 15 febrer 1897 – Madrid, 27 maig 1980)
Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc.
Casada i retirada de l’escena el 1925, va anar a viure a Menorca.
(Maó, Menorca, 4 juny 1795 – Barcelona, 20 maig 1833)
Doctor en farmàcia. Autor d’una Tabla toxicológica publicada a Barcelona el 1825 i d’un Tratado de la composición del agua, que ha romàs inèdit.
(Maó, Menorca, 3 setembre 1948 – 25 gener 2024)
Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d’on fou professor des del 1972, i s’hi doctorà al 1978 amb la tesi L’estructura de la propietat com a creadora de l’espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona.
Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).
Dades dels Països Catalans 