(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)
Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.
La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.
Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.
(Manresa, Bages, 1 desembre 1871 – 1895)
Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del “Setmanari Català” de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa.
A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).
(Manresa, Bages, 20 desembre 1829 – 28 gener 1900)
Organista. Fou director de la capella de la seu de Manresa.
Compongué nombroses obres religioses.
(Manresa, Bages, segle XIV – després 1374)
Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya.
Conseller de Pere III el Cerimoniós, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l’infant Joan.
És autor d’unes glosses a les Constitucions de Catalunya.
(Navàs, Bages, 11 març 1926 – Manresa, Bages, 12 agost 2003)
Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d’ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970).
El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a Solsona.
(Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1 gener 1931)
Pintor. Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis.
Féu retrats, natures mortes i obres de gènere (La crema del paper segellat a Manresa el 1808) i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer.
La major part de la seva obra es reparteix entre les col·leccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat.
(Manresa, Bages, 17 febrer 1779 – 2 juny 1859)
Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran.
El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles.
Posteriorment va intervenir en l’aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel.
Es retirà de l’exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor.
Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.
(Manresa, Bages, 1622 – 1685)
Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62).
És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896.
(Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)
Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1798-1801).
És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L’obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.
(Falset, Priorat, 5 desembre 1855 – Manresa, Bages, 7 setembre 1920)
Escultor. A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i Barbany. Estudià, també, a Roma.
Treballà en el monument a Colom, de Barcelona. Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador (façana del Museu Martorell de Barcelona).
Dades dels Països Catalans 