Arxiu d'etiquetes: magnats

Cardona i de Navarra, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Cabrit, Moisès

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410)

Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca.

Bondaví

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.

Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l’any 1293, per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.

Bernat Sendred

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – vers 1054)

Magnat. Fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022.

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic.

Bell-lloc, Pere Bertran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Probablement germà de Bernat. Fou un dels consellers de més relleu del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Del 1133 al 1157 apareix en una quinzena de documents de govern importants.

El 1134 era un dels nobles que prometia ingressar per un any a l’orde del Temple, i fou un dels que signaren el privilegi de dotació inicial dels templers el 1143. El 1149 figurava entre els testimonis de la carta de població de Tortosa.

Actuà com a tractador (1153) de la compra del terç genovès sobre aquella ciutat, i fou ofert a Genova entre els ostatges per garantir la compra.

Bell-lloc, Bernat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Col·laborador de Ramon Berenguer III de Barcelona, fou un dels principals consellers i diplomàtics de Ramon Berenguer IV (1131-62), i també del seu fill Alfons I el Cast (als primers temps del seu mandat), i per aixó fou un dels signants de les cartes de població de Tortosa (1149), Lleida (1150) i Cambrils.

Basella, Riambau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Fou conseller de Ramon Berenguer IV el Sant. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Hug III d’Empúries (1138).

Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu.

Bardaixí, Anton de -prohom, s. XV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat.

Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se’n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada.

El 1487, poc abans d’entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d’una mort certa tan bon punt s’obrissin els primers processos.

El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició.

Antich i Saladrich, Tomàs

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.

El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.

Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Antich i Saladrich, Josep

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.

L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.