(Catalunya, segle XI – segle XVIII)
Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris.
D’origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s’anomenà Guillem I de Montcada.
(Catalunya, segle XI)
Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).
Fou marmessor del comte Ramon Borrell I de Barcelona (1017). Més tard serví Ermessenda de Carcassona i Berenguer Ramon I.
Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenien fins al 1034.
El succeí el seu fill Enees d’Hostoles.
(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle X – Argençola, Anoia, 1034)
Magnat. Senyor d’extensos territoris que comprenien castells com el de Mediona i Clariana (Penedès).
Es preocupà de la repoblació de la comarca d’Anoia. Pels seus mèrits l’abat Oliba li concedí nous castells i terres.
El 1032 féu incursions per terra sarraïna i el 1034 fou objecte d’atacs de represàlia, centrats a la rodalia d’Anglesola, i morí lluitant-hi en contra.
Fou el pare de Ramon de Mediona.
(Barcelona, segle XII)
Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc.
Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan segle XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1152 signà el testament de la reina Peronella d’Aragó, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d’Alfons I el Cast.
A Barcelona, a l’actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Senyor del castell de Gallifa. El 1151 en féu donació al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Aquest correspongué amb la donació de dos masos i encomanà la fortalesa, reservant-se’n la potestat, al mateix Pere de Maçanet i als seus descendents.
(Aragó ?, abans 1229 – després 1245)
Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I el Conqueridor.
Participà en l’expedició a Mallorca. S’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris.
Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei.
Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).
Fou el pare de Balasc (I) Maça.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. El 1134 fou un dels nobles que prometeren d’ingressar per un any a l’orde del Temple.
Figura en alguns documents de govern importants entre els anys 1132 i 1157, com a conseller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou figura destacada durant tot el govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i formà part del seu consell bastant sovint.
El seu nom figura a una desena de documents de govern importants entre el 1134 i el 1160.
El més transcendent és el del privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple (1143).
(Catalunya, segle X – segle XIII)
Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà.
El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir a partir del seu possible fill:
Sunifred (I) de Lluçà (Catalunya, segle X – 988) Es casà amb Engúncia. Foren fills seus:
Guisla de Lluçà (Catalunya, segle X – 1026) Muller de Bernat I, vescomte de Conflent.
Guissad de Lluçà (Catalunya, segle X – 1006) Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà el seu possible nét:
Sunifred (II) de Lluçà (Catalunya, segle XI – 1063) Marit d’Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l’església. Aquest fet l’enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Tenia els castells d’Avinyó i de Llers, en terres de l’antic comtat de Besalú, pertanyent llavors al de Barcelona.
El 1128 fou desposseït pel violent comte Ponç II d’Empúries, que envaí els territoris barcelonins per aquella zona.
La ràpida reacció de Ramon Berenguer III de Barcelona restablí la situació al cap d’unes setmanes.
Dades dels Països Catalans 