Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Carreras i Reura, Francesc

1 Resposta

(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)

Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.

Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.

Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.

Carratalà i Utrilla, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)

Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.

Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.

Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.

Carratalà i Martínez, Josep Manuel

4 Respostes

(Alacant, 1781 – Madrid, 13 desembre 1855)

Militar i polític. En començar la guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina. Es destaca durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel.

El 1815 es traslladà a Amèrica per tal de lluitar contra els partidaris de la independència, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho (1824). Va retornar a Espanya i es distingí en la primera guerra carlina.

Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova, i el 1837 va ésser nomenat ministre de la Guerra del govern presidit per Ofalia.

Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de

2 Respostes

(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)

Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.

Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).

Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635)  Primer príncep de Maratea.

Cardona-Borja i d’Alagó, Antoni de

2 Respostes

(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)

Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.

Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.

Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.

Cardona i Tur, Jaume

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 febrer 1838 – Madrid, 4 gener 1923)

Prelat. Adquirí gran fama d’orador sagrat. Predicà per moltes poblacions de la península. El 1892 fou nomenat bisbe de Sió i patriarca de les Índies Occidentals.

Els seus escrits són nombrosos. A part dels seus sermons, molts dels opuscles tracten de l’aplicació de l’esperit cristià a diverses activitats humanes, tals com l’ensenyament, l’assistència social, les relacions entre patrons i obrers, i d’altres.

Cardona i Prieto, Pere Maria

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)

Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.

Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.

Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.

Carbonell i Morand, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)

Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.

Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.

Carbó i d’Aloi, Bonaventura

Deixa un comentari

(Madrid, 25 octubre 1819 – 2 març 1888)

Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854.

Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capità general de les Balears.

Capuz i Mamano, Josep

5 Respostes

(València, 29 agost 1884 – Madrid, 9 març 1964)

Escultor. Germà de Pasqual. Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil. Pensionat per l’estat a Roma (1909) i a París, posteriorment s’instal·là a Madrid.

Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rimini -primera medalla de l’Esposición Nacional de Bellas Artes (1912)-, trencà la tradició classicista i creà una obra escultòrica religiosa, monumental i i una sèrie de retrats i figures de notable expressió psicològica.

És autor de la majoria de les imatges de la processó del divendres sant de Cartagena, de les estàtues del palau de l’Equitativa i del fris del Círculo de Bellas Artes (Madrid). Té obres al Museo de Arte Moderno de Madrid i al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.