Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Capuz i Alonso, Tomàs Carles

(València, 4 novembre 1834 – Madrid, 1899)

Gravador. Treballà especialment al boix. Guanyà premis d’importància.

Es dedicà molt a la il·lustració de llibres.

Capdevila i Masana, Ramon

(Palma de Mallorca, 14 gener 1790 – Madrid, 10 desembre 1846)

Metge militar. El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar.

Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825).

Canyes i Merí, Francesc

(València, 1720 – Madrid, 1795)

Arabista. Religiós franciscà descalç (1743). El 1755 se n’anà a Jerusalem com a missioner; el 1757 passà al col·legi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab.

Retornat a València, el 1771 fou destinat al col·legi de Benigànim, i després a Madrid (1775), on fou membre de l’Academia de la Historia.

Publicà Gramática arábigo-española (1775) i Diccionario español-latino-arábigo (1787) en tres volums.

Cantos i Figuerola, Vicent

(Borriana, Plana Baixa, 10 desembre 1868 – Madrid, 26 desembre 1943)

Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux.

Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905.

Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.

Cantó i Vilaplana, Gonçal

(Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931)

Escriptor. Des de ben jove residí a Madrid. Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo (1889). Col·laborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals.

És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles: Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera: Marcia.

Cantó i Francès, Joan

(Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903) 

Compositor. Estudià amb el seu pare Francesc Cantó i Botella (1811-1886). El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori.

Autor d’un Poema sinfónico (1892), de diverses misses, obres per a piano i per a banda (el popurri El pardalot, 1886).

Cannes, Francesc

(València, segle XVIII – Madrid, 1775)

Frare franciscà. Visqué setze anys a Damasc com a missioner.

D’aquesta estada provenia el seu notable coneixement de la llengua àrab, que acredità publicant una gramàtica en aquest idioma, així com un diccionari àrab-castellà i encara un altre d’aquests introduint-hi, a més, el llatí.

Campoamor i Campoosorio, Ramón de

(Navia, Astúries, 24 setembre 1817 – Madrid, 11 febrer 1901)

Poeta post romàntic.

Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851).

Campo i Pérez, Josep

(València, 22 maig 1814 – Madrid, 19 agost 1889)

Polític, navilier i financer. Germà d’Andreu. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d’aigües a València (1850) i de l’ampliació de les instal·lacions del port.

El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo.

Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba.

Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).

Camaron i Melià, Josep Joan

(Sogorb, Alt Palància, 26 desembre 1760 – Madrid, 11 gener 1819)

Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Manuel. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma.

En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812).

Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia.