Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Lizon i Gadea, Adolf

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).

Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).

Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).

Líster Forján, Enrique

1 Resposta

(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)

Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.

Liñán i Morelló, Marià

Deixa un comentari

(el Grau de València, Horta, 1 novembre 1769 – Madrid, 15 maig 1844)

Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral.

Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió.

Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València, la conducció de la qual fou inaugurada el 1850.

Liern i Cerach, Rafael Maria

1 Resposta

(València, 11 abril 1832 – Madrid, 13 novembre 1897)

Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern.

De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d’un poblet (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872).

Publicà el periòdic satíric “El Saltamartí”.

L’èxit més gran fou l’obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà.

Lapesa i Melgar, Rafael

Deixa un comentari

(València, 8 febrer 1908 – Madrid, 1 febrer 2001)

Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951.

És autor d’Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).

Ladvenant i Quirante, Maria

Deixa un comentari

(València, 23 juliol 1741 – Madrid, 1 abril 1767)

Actriu. Tot i la seva mort en plena joventut, obtingué ja grans èxits als teatres de Madrid.

Julià i Ribes, Ascensi Antoni

Deixa un comentari

(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)

Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.

Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.

Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.

Julià i Martínez, Eduard

Deixa un comentari

(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)

Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.

Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.

Joy i Calvó, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Madrid, 1694)

Frare agustí. Fou catedràtic de grec a la universitat d’Alcalá i intèrpret oficial de Carles II.

Era home de molta cultura i coneixedor de moltes llengües orientals. Gaudí d’un fort prestigi.

Jover i Casanova, Francesc

Deixa un comentari

(Muro d’Alcoi, Comtat, 1836 – Madrid, 19 febrer 1890)

Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864.

Conreà la pintura d’història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid).

Com tot bon romàntic, sentí afecció per l’antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos).