Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Jovellar i Soler, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 28 desembre 1819 – Madrid, 17 abril 1892)

Militar i polític. Una de les principals figures de la Restauració. Residí a Cuba (1842-49). Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit (a Wad-Ras, el 1860). Ascendit a general (1863), s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’adherí a la Revolució de setembre (1868).

Capità general de Cuba (1873-74), intervingué a Madrid en els preparatius de la Restauració, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII de Borbó (1874-75). Tornà a ésser capità general de Cuba (1875-76), i de Filipines (1883-85), i fou novament ministre de la guerra en 1885-86.

Jordà i Cerdà, Francesc

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)

Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.

També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

Joan i Santacília, Jordi

1 Resposta

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)

Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).

Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.

Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.

Joan i de Centelles, Antoni

1 Resposta

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.

A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.

Fou el primer marquès de Centelles (1666).

Jaudenes i Nebot, Josep

Deixa un comentari

(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)

Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.

Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).

Isern i Marcó, Damià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)

Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.

Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.

Ibáñez i García de Lara, Vicent

Deixa un comentari

(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)

Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.

En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).

Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.

Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Herrero i Sánchez, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1859 – Madrid, 20 juny 1944)

Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques.

Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València.

Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions.

Hernández i Móra, Joan

2 Respostes

(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)

Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.

Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.

Hernández i Mompó, Manuel

2 Respostes

(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)

“Mompó“  Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).

La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.

Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.