Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

López i Portaña, Vicent

8 Respostes

(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)

Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.

Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.

Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.

Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).

Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.

López i Piquer, Lluís

2 Respostes

(València, 21 octubre 1802 – Madrid, 5 juny 1865)

Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París.

Conreà amb encert la pintura històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.

López i Piquer, Bernat

2 Respostes

(València, 20 agost 1799 – Madrid, 1 agost 1874)

Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Lluís. Estudià a l’Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit.

Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.

López i López, Joaquim Maria

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 15 agost 1798 – Madrid, 14 novembre 1855)

Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s’exilià el 1823 a Montpeller.

Diputat l’any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s’hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial.

Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d’Espartero (1843).

López i Ibor, Joan Josep

Deixa un comentari

(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)

Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.

Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).

López i Gorgé, Jacint

Deixa un comentari

(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)

Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.

És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).

López Gómez, Antonio

1 Resposta

(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)

Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló i Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).

Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.

López i Ferrer, Llucià

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)

Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.

En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.

Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.

López i Enguídanos, Tomàs

1 Resposta

(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)

Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).

És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.

López i Enguídanos, Josep

1 Resposta

(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)

Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.

És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.