Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

López i Ferrer, Llucià

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)

Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.

En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.

Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.

López i Enguídanos, Tomàs

1 Resposta

(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)

Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).

És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.

López i Enguídanos, Josep

1 Resposta

(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)

Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.

És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.

Lloret i Martí, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Madrid, 1736)

Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.

El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).

Llorente Solá, Rafael

Deixa un comentari

(Bilbao, País Basc, 25 febrer 1893 – Madrid, 7 febrer 1948)

Militar. L’any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.

Llorca i Vilaplana, Carme

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)

Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.

Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.

Llopis i Establier, Jordi

Deixa un comentari

(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)

Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.

Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.

Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.

Lliteres i Carrió, Antoni

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)

Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.

Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.

Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.

Llinars i Maçanet, Antoni

1 Resposta

(Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)

Frare franciscà. Fou missioner a l’Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d’Escornalbou.

Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero.

Lleó i Balbastre, Vicent

Deixa un comentari

(Torrent de l’Horta, Horta, 19 novembre 1870 – Madrid, 28 setembre 1922)

Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral.

Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides.

En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.