Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.
Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.
Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.
Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.
Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.
Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.
(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)
Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.
Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.
Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.
Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.
El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.
Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.
Necròpoli ibèrica. S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent.
Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.
Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
Antiga ciutat romana, corresponent a l’actual. Citat per primera vegada per Estrabó.
Probablement era una ciutat dels ilercavons, i adquirí la condició de colònia romana.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Monument funerari dolmènic, un dels dòlmens més coneguts i visitats de Catalunya, gràcies a la bona restauració que en féu Lluís Esteve l’any 1954 i el seu fàcil accés des de la carretera de Romanyà de la Selva, a poca distància del mateix poble.
Es tracta d’una gran galeria, de planta en V, feta de granit, amb la cambra i el corredor una mica diferenciats, que es devia construir vers la meitat del III mil·leni aC.
Les seves dimensions són de 7 m de llarg per 1,5 m d’ample a la cambra i una alçada màxima de 2 m. El túmul és circular, d’uns 10 m de diàmetre, i acaba amb un cromlech de lloses grosses clavades, únic per les seves dimensions a Catalunya.
Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.
El segle XIX formà un municipi amb la Vola.
Dades dels Països Catalans 