(Pena-roja, Matarranya, 24 febrer 1874 – Barcelona, 19 desembre 1924)

Prehistoriador i historiador. Autodidacte. Treballà amb el grup d’arqueòlegs del Baix Aragó i amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1916-25).

Entre les diverses excavacions que portà a terme hi ha la de Sant Julià de Ramis, on descobrí el solutrià a Catalunya, i la d’Ulla juntament amb Lluís Pericot. Explorà les pintures rupestres i altres jaciments del voltant de Tivissa.

Publicà els seus descobriments a l'”Anuari” de l’IEC i en d’altres publicacions.

Autor de La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya (1905), notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, El salutrià de Sant Julià de Ramis (1920) i, en col·laboració amb Ll. Pericot, Els jaciments asturians del Montgrí i La Bora Tuna de Llorà (1931).