(Rosselló, segle XV)
Família d’orfebres, El fundador de la qual fou:
Pere Alerigues (Rosselló, segle XV) Orfebre. Li es atribuïda una custòdia gran per a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i:
Joan Alerigues (Rosselló, segle XV) Orfebre. Continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a contenir els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare del Déu del Pont, de Perpinyà.
(Aragó, 1119 – 1413)
Llinatge. Establerta a la vila d’Alagó, de la qual adoptà el nom el seu conqueridor Lope Garcés (1119).
A partir del segle XIII adquirí importància per la participació en la reconquesta del regne de València i, posteriorment, per la intervenció en els afers italians de la corona catalano-aragonesa, especialment a Sicília.
(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Família de l’alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.
Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell.
(País Valencià, segle XIII – segle XVII)
Llinatge noble. Els membres més reculats del qual són:
Pere de Vila-rasa (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Genearca conegut del llinatge. Era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
Dalmau de Vila-rasa (País Valencià, segle XIII) Tenia béns a Alzira i Alfàndec (1267). Fou dels primers membres d’aquest llinatge.
(Valtierra, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra (País Valencià, s XIII) Noble. Serví Jaume I de Catalunya en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida.
Veure> Tremulles (família d’artistes catalans dels segles XVII i XVIII).
(Grècia, segle XIV)
Família de cavallers catalans a Grècia. Els representants més coneguts foren:
Guillem Sesplanes (Grècia, segle XIV) Veguer i castellà d’Atenes. El 1321 confirmà un acord amb Venècia.
Jaume Sesplanes (Grècia, segle XIV) Cavaller. Rebé del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill:
Joan Sesplanes (Grècia, segle XIV) Cavaller. El duc Joan de Sicília confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes.
(Catalunya-Aragó, segle XV – segle XVI)
Família de conversos. Tingué origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava el call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV; el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Lluís de Santàngel.
Forma d’alguns membres del llinatge italo-català Lloria.
(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)
Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.
El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).
Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta.
Dades dels Països Catalans 