(Corella, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVII)
Llinatge noble, originari de la vila i castell navarrès, que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç i Pere (I).
La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i intel·lectuals.
El primer fou Elies Rogent i Amat.
(Alt Empordà, segle XII – Catalunya, segle XVII)
Llinatge noble. No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família.
Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien col·laborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany.
Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents. De fet, les notícies de J. Torner, aprofitades per Pella i Forgas i completades per F. Viader i Pelagí Negre, semblen permetre d’assegurar l’existència d’uns Rocabertí històrics, segurament un primer llinatge Rocabertí, entre la fi del segle X i la fi del segle XI.
Tronc d’aquesta nissaga seria un Dalmatius, gratia Dei vice comes Rochabertinensis Dalmau I de Rocabertí (Catalunya, segle X – segle XI) L’any 971 signà un conveni d’ajuda mútua amb el comte Borrell II de Barcelona. Devia ésser vescomte de Peralada, i també devia ésser pare d’un Dalmau II de Rocabertí i un Guerau de Velleig..
(Alvèrnia, Occitània, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Dinastia d’industrials. El primer fou François Riviére, que fundà l’empresa amb la raó social F. Rivière i Fills (1902) en associar-s’hi els seus fills (naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888) Francisco i Fernando Rivière y Chavany.
El 1905 adquirí la fàbrica que Joaquim Cabot i Rovira posseïa a Cantunis i el 1921 es transformà amb la raó social Rivière i Companyia.
El 1935 es fusionà amb la Metal·lúrgica Rosès i esdevingué Rivière, Societat Anònima.
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge noble. Prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d’Urgell.
En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I i Ramon de Ribelles.
Gombau I de Ribelles (Catalunya, segle XI) Noble. Amb el seu germà Ramon eren vassalls (1072-95) del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges.
Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XI) Noble.
Fill o nét d’un d’aquest dos germans fou possiblement Ponç de Ribelles (Catalunya, segle XII) Noble. Com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida (1149), on rebé propietats. Fill o germà seu fou Gombau II de Ribelles.
(Tarragona, abans 1272 – Catalunya, segle XVI)
Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.
La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II el Sense Fe en la guerra civil del 1462.
Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Família de mestres d’obres i arquitectes.
Iniciada per Francesc Renart (Barcelona, 1723 – 1791) Mestre d’obres.
Mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques (pont del Lledoner, al terme de Cervelló; el camí de Molins de Rei, etc).
Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona.
Amb els seus fills Josep i Francesc Renart i Closes, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona.
(Vic, Osona, segle XVIII – segle XX)
(o Ral) Família d’escultors i pintors. Actius principalment a la plana de Vic.
El primer membre d’aquesta família fou Josep Real i Homs (Catalunya, 1686 – 1754) Escultor. Col·laborà amb els germans Moretó en la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1715-16). També obrà el retaule de Sant Lliborí per a l’església de la Pietat de Vic (1748). Fills seus foren Vicenç, Antoni i Joan Real i Vernis.
(Fonz, Osca, Aragó, segle XX – )
Nissaga circense. Iniciada pel saltimbanqui Francisco Raluy Castán.
Els seus descendents, després de passar per diversos circs i d’actuar per tot el món, tornaren a Catalunya el 1992 per actuar, ja com a Circ Raluy, a Vilanova i la Geltrú en ocasió dels Special Olimpics. El 1993 varen marxar a Amèrica.
A la darreria del 1995 inicià una gira per l’estat espanyol i consolidà una estètica reflectida en els vehicles i les instal·lacions (Circ-Museu Raluy) i una proposta de circ de cambra.
Del 1975 al 2010 el Circ Raluy tingué els seus quarters i els magatzems a l’Aldea (Baix Ebre). Aquest any arribà a un acord per a traslladar-se a Vulpellac (Baix Empordà), on era prevista la fundació d’un parc temàtic de circ que havia d’incloure un centre de formació de tècniques circenses i un museu de fotografies, aparells, cartells, caravanes de circ, i altres utillatges circenses.
El 1998 rodaren a Madrid la pel·lícula Raluy, amb guió i direcció d’Óscar Vega.
Han rebut, entre altres guardons, el premi Max (1999) i la Creu de Sant Jordi (2007).
Enllaç web: Circ Raluy
(Catalunya, segle XII – 1689)
Llinatge noble. Procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans -i més tard senyors- del de Queralt.
Després d’una certa vacil·lació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt.
El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere (I) de Queralt.
Dades dels Països Catalans 