Arxiu d'etiquetes: llinatges

Setantí -llinatge-

2 Respostes

(Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, 1614)

Família de mercaders. Establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.

El primer fou Jaume Setantí (Lucca, Itàlia, segle XIV – Barcelona, 1450)  Mercader. Fou el primer de la família que s’instal·là a Barcelona, i féu venir als seus germans Joan i Pere Setantí. Foren banquers i deixaren diners a Pere III el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge.

Jaume esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga branca que ascendí ràpidament d’estament social.

Deixà tres fills: Guillem, Lluís i Francesc Setantí.

La branca primogènita d’aquesta família s’extingí amb la dama Marianna Setantí i Colom  (Barcelona, segle XVI – 1614).

Serra -pintors-

9 Respostes

(Barcelona, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Família de pintors formada pels germans Francesc (I), Jaume, Joan i Pere Serra.

Tenien obert un taller en comú, on pintaven seguint els models sienesos desenvolupats a Catalunya per Ramon Destorrents, del qual es podien considerar continuadors pel que fa al concepte i a l’estil.

El conjunt de les obres conegudes, o que els són atribuïdes, demostra que feien més aviat una producció una mica industrialitzada, i no pas una recerca artística creadora.

Francesc (I) Serra  (Barcelona, segle XIV)  Pintor. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra. Fou el pare de Francesc (II) Serra.

Joan Serra  (Barcelona, segle XIV)  Pintor. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra.

Sentmenat -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.

Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Pere (I) de Sentmenat i:

Arnau de Sentmenat  (Catalunya, segle XII).

Berenguer de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Segons Bernat Boades participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

Guillem de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Acompanyà al seu germà Pere (I) a la conquesta de Lleida, el 1149.

Senesterra -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda.

Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi.

El primer membre documentat fou Bernat I Senesterra de Santaeugènia (Catalunya, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d’Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia.

Saportella -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.

El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal.

Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella.

No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del segle XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al segle XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al segle XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.

Saporta, Lluís

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – segle XVI)

Metge. Després d’exercir a la seva ciutat natal, ho féu successivament a Arles, Avinyó, Montpeller i Marsella. Tingué un gran prestigi. Fou metge del rei Carles III de França. Fou el pare d’Anton i de Lluís Saporta:

Anton Saporta  (Catalunya, segle XVI – Montpeller, França, 1573)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Montpeller, on tingué també les dignitats de degà i conseller. És autor del tractat Tumoribus praeter naturam, editat encara dues vegades durant la centúria següent, el 1624 i 1641.

Lluís Saporta  (Catalunya, segle XVI – França ?, segle XVI)  Metge. Assolí també bona fama com a professional. Exercí a Tolosa de Llenguadoc.

Santmartí -llinatge-

6 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XII)

Llinatge feudal que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.

El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 994)  Magnat del comte Ramon Borrell I de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans.

Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí (Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010)  Noble. Continuà el poblament de les fronteres del Penedès. Morí en l’expedició comtal a Còrdova.

La seva filla i hereva fou Dispòsia de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 1032)  Fou la primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d’Olèrdola.

Féu hereu el seu fill Guillem (II) de Santmartí (Catalunya, segle XI)  Senyor d’Olèrdola. La seva mare li deixà en morir vastos territoris. Morí molt jove i aquests béns foren per al seu pare, que els havia de transmetre a fills haguts d’un altre matrimoni contret amb Guisla de Besora.

Santcliment -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1609)

Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers. Vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment (Lleida, segle XIII – després 1292)  Senyor del castell d’Alcarràs (Segrià), el qual comprà el 1249 a Guillem de Cardona. Rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell).

Al segle XIV residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Llardecans, fet que reflecteix llur decadència.

La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa. El primer personatge destacat sembla ésser Pere de Santcliment (Barcelona, segle XIII)  Escrivà. Qualificat per Jaume I el Conqueridor d’escrivà nostre, després ho fou de l’infant Pere. Potser era germà seu Jaume de Santcliment, escrivà de la batllia de Barcelona.

Des dels primers decennis del segle XIV aparegueren al Consell de Cent i tingueren càrrecs municipals: el primer membre que fou conseller fou Francesc de Santcliment el 1325. Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia.

A la fi del segle XIV una branca enllaçà amb els Burguès, senyors de la torre Burguesa de Viladecans, que imposaren llur cognom.

Santapau -llinatge-

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XV)

Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.

La filiació segura arrenca amb Ponç (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Castlà de Finestres. Participà a la batalla de Las Navas de Tolosa. Potser fou pare de:

Arnau (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Castlà de Finestres. Probable pare de:

Pere (I) de Santapau (Catalunya, segle XII – després 1196)  Castlà de Finestres. Tingué dos fills, Ponç (III) de Santapau i:

Hug (I) de Santapau (Catalunya, segle XIII – Montesa, Costera, 1277)  Morí al setge de Montesa contra els sarraïns, sense deixar fills (sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres).

Saguàrdia -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

(o Guàrdia) Llinatge noble.

Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet.