Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Jóc, baronia de

5 Respostes

(Catalunya Nord, meitat segle XIV – 1599)

Nom que prengué la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorla.

El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes. Però l’apel·lació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps en que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbó, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca de Conflent a la Seu d’Urgell.

Cap al 1134 la senyoria de Jóu fou partida entre els comtes de Barcelona (titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya), els vescomtes de Castellbó (hereus dels vescomtes de Cerdanya) i Conflent, i els Urtx (potser emparentats amb els vescomtes de Cerdanya i titulars de les senyories veïnes d’Illa, Bulaternera i Estoer).

El 1354 el vescomte Roger Bernat IV de Castellbó féu donació de la seva meitat de la senyoria de Jóc al seu oncle Roger de Rovenac, el qual morí l’any següent, i deixà com a hereva la seva filla Isabel, muller de Ramon de Perellós. Aquest, havent comprat el 1357 l’altra meitat de la senyoria a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i hereu dels Urtx, completà la seva possessió adquirint el 1365 del rei Pere III el Cerimoniós els drets d’alta justícia.

Després de la mort de la seva muller i la renúncia als seus drets de successió feta per la seva cunyada Esclarmunda de Llupià el 1363, Ramon de Perellós recollí la totalitat de la senyoria, esdevinguda baronia de Jóc.

Després d’ell, el feu fou posseït per la seva filla gran, Elionor de Perellós (1384-1459), i passà al nebot d’aquesta, Bernat Berenguer de Perapertusa (1459-85), fill de la seva germana Constança.

Continuà en els descendents d’aquest fins que el 1599 fou elevada a vescomtat de Jóc.

Honor de Corbera, l’

2 Respostes

(Ribera Baixa, segle XV – segle XIX)

Nom que prengué la baronia de Corbera, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera, i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola.

Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera, fins al 1839.

Herbers, baronia d’

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.

Passà als Valls i després als Ram de Viu. Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V de Borbó a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo.

Grabuac, baronia de *

Deixa un comentari

Veure> baronia de Font-rúbia  (jurisdicció senyorial catalana, segle XVI- ).

Cardaniza, senyoria de *

Deixa un comentari

Nom en català de la senyoria de Karditsa  (ducat d’Atenes, segle XIV).

Gandia, ducat de

56 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l’infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena.

El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l’infant Joan, que l’havia rebut l’any 1433, l’hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez.

El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d’aquests, el 1834, als Téllez-Girón.

Forna, baronia de

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial, comprada el 1632 a Luis Fajardo y de Requesens, marquès de Los Vélez, per Joan Crisòstom Baltasar Julià i Munyós, baró de Benidoleig, Benimuslem i Pujol, el qual la vinculà, el 1632, prèvia facultat reial.

Passà als Falcó, als Rodríguez de la Encina i als González de la Peña.

Font de la Figuera, baronia de la

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.

El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera.

Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.

Entença, baronia de Guillem d’ -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV)

Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.

En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

Eivissa, bisbat d’

6 Respostes

(Eivissa)

Jurisdicció de l’Església Catòlica. Amb seu a la Vila d’Eivissa, comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851.

Els primers bisbes, Manuel Abad y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic.

El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca: L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesis fou regida per vicaris capitulars, com a seu vacant, i el seminari continuà.

El 1927 hom restablí la seu, amb caràcter d’administració apostòlica, i el 1950 fou restaurat el bisbat titular d’Eivissa: Antoni Cardona, que tant hi influí, passà tot seguit d’administrador apostòlic a bisbe d’Eivissa.