Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Fenollet, vescomtat de

(Catalunya Nord, segle X – segle XIII)

Jurisdicció, creada l’any 990 a l’antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del segle X dels dominis d’Oliba I Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda.

La formació d’aquest vescomtat correspon a l’interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sud dels Pirineus.

Pere (I) de Fenollet en fou el primer vescomte, germà de Guillem I, vescomte de Castellnou, vescomtat molt lligat a la història del de Fenollet. El succeí Udalgar (I).

El darrer vescomte, ja al segle XIII, fou Pere (V), fill de la vescomtessa Ava i de Pere de Saissac, el qual perdé el vescomtat després de la croada contra els albigesos (1229). Els seus fills provaren en va de recuperar el patrimoni.

Estir, senyoria d’

(Grècia, segle XIV)

Territori del ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.

Concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs de Pou.

Estac, baronia d’

(Pallars Sobirà)

Jurisdicció senyorial, que comprenia els castells, els llocs i els termes d’Estac, Arcalís, Escós i Mencui.

Erill, baronia d’

(Ribagorça)

Jurisdicció feudal, que el 1599 es convertí en comtat d’Erill.

Eramprunyà, castell d’

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic castell, construït en un espadat sobre el terme de Bruguers. Centre de la baronia d’Eramprunyà, va ésser desmantellat el 1469 durant la guerra contra Joan II.

El 2007 fou adquirit per l’ajuntament de Gavà i actualment està declarat com a Bé cultural d’interès nacional, juntament amb la seva església de Sant Miquel d’Eramprunyà.

Entença, baronia d’ -Catalunya-

(Catalunya, segle XIV)

Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.

Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.

Bossost -terçó-

(Vall d’Aran)

Terçó i batllia de la comarca, que al segle XIII comprenia els llocs de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.

Fou subdividit en els terçons (o sesterçons) de Lairissa i de Bossost (dit també de Quatre-llocs).

Bollidor, baronia del

(Catalunya, segle XV – )

(o del Bullidor)  Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.

El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.

Blancafort, baronia de

(Os de Balaguer, Noguera, segle XV – )

Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort, comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.

El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull (mort el 1786).

Biosca, baronia de

(Biosca, Segarra, segle XVI – )

Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.

A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.