(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)
Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.
Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).
El 1879 fou destinat a Mèxic.
(Balsareny, Bages, 1716 – Ferrara, Itàlia, 1799)
Jesuïta. Professor de filosofia a Tortosa i rector dels col·legis de la Vila d’Eivissa i Formentera i de Graus (Aragó).
Obres: Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storica naturales dell’Isola d’Ibiza, ambdués publicades el 1798 a Ferrara.
(Barcelona, 1728 – Faenza, Itàlia, 1778)
Polemista religiós. Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa.
Durant l’exili visqué a Faenza i intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús.
Fou autor de les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII (Venècia, 1776) i d’algunes tragèdies d’un valor molt desigual.
(Olot, Garrotxa, 1656 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1694)
Escriptor i jesuïta. Catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona.
El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estranjeras (1685), descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors.
(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)
Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.
Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.
Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).
Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).
(Barcelona, 3 maig 1810 – Saragossa, Aragó, 1855)
Escriptor religiós i jesuïta (1825). Residí uns quants anys a Bèlgica (1835-49) i a Filipines.
Autor d’obres de pietat copiosament reeditades a Espanya i a Filipines: Mina riquíssima de gràcies e indulgències… (1852), Áncora de salvación (1854), Ramillete espiritual (1879), Tesoro del sacerdote (1861).
(Barcelona, 10 abril 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)
Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador.
Hagué d’emigrar a Itàlia en decretar Carles III de Borbó l’expulsió de la Companyia de Jesús.
Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.
(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)
(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà) Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.
Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.
(Catalunya, 1728 – Faenza ?, Itàlia, 1790)
Escriptor jesuïta. Destinat a l’Argentina, residí al Gran Chaco fins a l’expulsió dels jesuïtes (1767).
Anà a Itàlia, on publicà el primer volum de Saggio sulla storia naturale della provincia de Gran Chaco (Faenza, 1789) i deixà preparats els materials per a tres volums més.
Hervas i Panduro, del qual fou col·laborador per a la llengua lule, juntament amb Diego González, aprofità els seus treballs.
(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )
(IQS) Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.
El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.
És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.
Enllaç web: Institut Químic de Sarrià
Dades dels Països Catalans 