(Roquetes, Baix Ebre, 1904 – )
Observatori dependent dels jesuïtes. Fundat per Ricard Cirera el 1904.
Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics.
Disposa de les seccions solar, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, la darrera de les quals, com a complement, registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l’atmosfera.
Enllaç web: Observatori de l’Ebre
(Manresa, Bages, 1922 – )
(OEP) Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat de recristianitzar els homes per mitjà dels exercicis de sant Ignasi de Loiola, que es difongué arreu de Catalunya.
Tenia com a òrgan la revista “Perseverancia”, redactada en català fins el 1936.
Vallet i molts exercitants contribuïren a la creació i a la continuïtat del diari “El Matí”.
Enllaç: Obra d’Exercicis Parroquials
Francesc de Nuix i de Perpinyà (Torà de Riubregós, Segarra, 5 gener 1739 – Cervera, Segarra, 7 març 1809) Primer baró de Perpinyà (16 març 1800), creat pel rei Carles IV. Fou el besavi d’Antoni de Nuix i d’Espona.
Joan de Nuix i de Perpinyà (Torà de Riubregós, Segarra, 2 gener 1740 – Liorna, Itàlia, 1793) Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta, ensenyà retòrica a Vic. Després de l’expulsió de la Companyia d’Espanya fixà la residència a Itàlia, on escriví Riflessioni imparziali sopra l’Umanitá degli Spagnuoli nell’Indie (1780), obra que fou concebuda com a rèplica de les històries de Robertson i Raynal.
Rafael de Nuix i de Perpinyà (Torà de Riubregós, Segarra, 1741 – Ferrara, Itàlia, 1802) Teòleg. Estudià a Cervera, on fou deixeble de Bartomeu Pou. Ingressà a la Companyia de Jesús i, com el seu germà Joan, s’exilià. És autor de De vita et moribus Blasii Larraz… (1798) i d’escrits teològics, en llatí. Emprà els pseudònims Alethino Philolay i Titi Carici.
Josep de Nuix i de Perpinyà (Torà de Riubregós, Segarra, 1746 – Cervera, Segarra, 1802) Traductor. Traduí al castellà el llibre del seu germà Joan, Riflessioni imparziali… (Cervera, 1783).
(Argentona, Maresme, 11 gener 1844 – Manresa, Bages, 20 setembre 1922)
Jesuïta, historiador i gramàtic. Residí a les Filipines del 1865 al 1870, on col·laborà en les activitats del seu orde en matèria de meteorologia i astronomia.
Estigué un quant temps al noviciat de Veruela (Aragó), com a professor, i després fou destinat a Manresa, el 1885. Des d’aleshores foren abundants els seus treballs literaris i lingüístics.
Els seus estudis sobre el català són remarcables, per bé que no incorporen encara els progressos de la biologia romànica en general.
Cal esmentar-ne els següents: Análisis morfológich de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna (1895), Análisis fonológich ortográfich de la llengua catalana (1896), Gramática de la llengua catalana (1898) i Primers rudiments de la Gramàtica catalana (1903).
(Barcelona, 6 novembre 1858 – Madrid, 22 juliol 1935)
Jesuïta. Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria.
Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema: El modernismo en la Acción Social (1910), Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo (1924), Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede (1926), etc.
(Cabacés, Priorat, 7 març 1858 – Girona, 31 desembre 1938)
Entomòleg. Estudià a Reus i a Barcelona. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot. Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid.
El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa (1908). El 1918 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada (1902), Neurópteros de España y Portugal (1908) i Entomologia de la Catalunya (1923-24), i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres.
Col·laborà a l’Enciclopedia Espasa.
(Manresa, Bages, 1649 – Girona, 1696)
Religiós jesuïta. Fou rector dels col·legis de la Companyia de Jesús a Manresa i Girona.
És autor d’un poema religiós dedicat a la Passió de Jesucrist i d’una antologia de poetes llatins en traducció al castellà.
(Barcelona, 1734 – França, 1801)
Religiós jesuïta. En produir-se l’expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia).
Traduí a l’italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que en divulgaren els mètodes.
(Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)
Teòleg jesuïta. Germà de Lluís. S’exilià arran de la Revolució del 1868.
En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona).
Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).
(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)
Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.
Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).
També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).
Dades dels Països Catalans 